Amb ulls d'infant

Blai Blanquer

Publicat: el 16/oct/16
Opinió| Columnes

Recordar els nostres inicis fa reviure els tresors amagats que havíem descobert quan teníem ulls d'infant. A casa d'A. Duval pares i fills resaven junts: 'El pare per traginar fusta se les veia amb una parella de bous. Arribava cansat i no se n'amagava. Però després de sopar, s'agenollava i resava reposadament, sense impaciència. Jo pensava: El meu pare és un valent. Mana a casa i als grans bous.

No s'arruga davant de la mala sort ni davant de l'alcalde ni dels rics. Però quan es posa davant Déu es fa com un nen petit. Com canvia quan parla amb Ell! Que gran que deu ser Déu si el pare s'agenolla! I que bo que ha de ser si li parla sense canviar-se la roba de la feina! En canvi la mare resava amb el petit a la falda. Ho feia fluixet sense deixar de mirar-nos, sobretot al més petit. No es neguitejava si fèiem el trapella, la tempesta envestia la casa o el gat abocava l'escudella. Jo pensava: Déu ha de ser molt senzill si se li pot parlar amb una criatura a la falda sobre el davantal! i deu ser molt important que la mare no faci cas ni del gat ni de la tempesta. Els braços del pare i els llavis de la mare m'han fet conèixer Déu més que el catecisme. Déu és persona. Proper. Amb qui s'hi pot parlar tornant de la feina'.

BLAI BLANQUER és rector de la parròquia de Sant Pere d'Octavià