Opinió

Opinió

La insostenible lentitud de l'administració local de Sant Cugat


  • Comparteix:

ramon.pique

Ramon Piqué


Publicat: el 18/oct/16
Opinió| Columnes
PDF |

El títol de Milan Kundera és llarg i lent de llegir, apropiat per a la seva obra i apropiat per al tema que abordem. Costa d'entendre el perquè de la lentitud de l'administració per a les coses petites, les de cada dia, les que afecten les ciutadanes i ciutadans en el seu quefer diari. Per què les papereres dels barris de muntanya encara no disposen d'un sistema que impedeixi els senglars tombar-les quan tothom veu la necessitat, tant el veïnat com l'administració? Quant temps més ha de passar? Per què una esquerda en el ferm pot aparèixer anys rere any en tots els informes dels tècnics corresponents i en canvi l'esquerda continua al seu lloc? Quant de temps ha de passar?

Per què una instància entrada fa mesos pot raure en qualsevol taula de l'Ajuntament de Sant Cugat sense que mai rebi resposta? Són tres exemples en els quals moltes veïnes i veïns podem identificar-nos. La lassitud i la no resposta són probablement un dels pitjors mals que té l'administració cap a la seva ciutadania. La lassitud i la no-resposta és aliment de desconfiança de les veïnes i veïns cap a l'Ajuntament.

L'administració és sovint percebuda com una maquinària que camina sola amb una inèrcia difícil de canviar. Tot i ser l'Ajuntament l'administració més propera a les ciutadanes i als ciutadans, quan es tracta d'abordar temes no reglats costa de vegades d'identificar qui és l'interlocutor que ha de servir per trobar el desllorigador de les coses petites i encara més difícil de les no tan petites. Aquest mal, aquesta inèrcia, abraça tothom: ciutadanes i ciutadans, personal treballador de l'administració, representants polítics del govern i de l'oposició, etc.

Hi ha moments que l'administració necessita un sotrac per adaptar-se a les noves demanes de la comunitat. Les dinàmiques socials canvien i aquella administració que en el seu dia potser fou moderna, ara ranqueja. Mentrestant els més pacients dels santcugatentcs esperen com Job, confiats a poder veure el dia en què d'ofici l'administració doni resposta a la ciutadania, quan no, s'avanci de manera preventiva a qualsevol contrarietat.

La frontera entre l'administració i l'administrat hauria de ser tan tènue que passar d'una banda a l'altra hauria de ser una cosa fàcil i fins i tot natural. Probablement aleshores l'administració començaria a ser percebuda com una cosa realment pròpia.

RAMON PIQUÉ és regidor de la CUP-PC



Comenta-ho a Facebook

OPINA

Identifica't per comentar aquesta notícia.

Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.

Avís important

Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims

Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors

No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal

Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.

Aconsegueix els vídeos de Cugat TV en DVD

Mira el catàleg de la Botiga de cugat.cat