Tortúlies, totòlegs i la mare que ens va parir


  • Comparteix:

ignasi.bea

Ignasi Bea


Publicat: el 8/nov/16
Opinió
Més Columnes de l'autor
PDF

Divendres de bon matí la policia detenia l'alcaldessa de Berga i la duia al jutjat a declarar per un presumpte delicte electoral, després d'haver-se negat a declarar en dues ocasions per no haver retirat l'estelada que oneja al balcó de l'ajuntament durant les conteses electorals. I el magistrat l'advertia: si torna a desobeir podria ordenar detenir-la de nou, 'que en el seu cas podria elevar-se a presó'. La mateixa tarda, malgrat la gravetat dels fets, a la tortúlia del programa divendres de TV3 la presentadora Helena Garcia Melero comparava la desobediència civil amb el 'botellón': 'El mandat popular dels joves de l'institut manava que anéssim tots a fer un 'botellón' una nit sota el veí de torn'. Altres tortulians també treien llenya a l'assumpte. Tian Riba, aquest senyor omnipresent que sap i opina de tot, feia conyeta dient que a l'hora que la policia va anar a buscar l'alcaldessa ja era de dia i, per tant, no es podia parlar de matinada.

Què s'hi fa a les tortúlies? (mot resultant de la fusió entre tortura i tertúlia). A les tortúlies s'hi xerra i molt. I xerrar, segons el diccionari de l'Enciclopèdia Catalana significa 'parlar molt i sense substància, pel sol gust de parlar, fora de propòsit'. A les tortúlies -en podem trobar tothora arreu- hi van essencialment els totòlegs, persones que saben i parlen de tot i que, tret de comptades ocasions, no semblen fer el més mínim esforç per analitzar la complexitat de les qüestions que tracten. Tot el contrari: superficialitat, llocs comuns, fonts anònimes, xafarderies i falsos axiomes al servei de tàctiques de manipulació i adotzenament. En un mateix matí, i sense envermellir, els mateixos totòlegs poden parlar primer de la crisi del PSOE, després de si Bob Dylan es mereix o no el Nobel de literatura, i finalment de si la tàctica del Barça la nit anterior va resultar adequada. Són els totòlegs qui pontifiquen i són ells qui jutgen que voler apujar els impostos a qui cobra més de 60.000 euros anuals (4% de la població) per redistribuir la riquesa i beneficiar la majoria de la població és atacar la classe mitjana i una nova mostra d'irresponsabilitat dels eixelebrats de la CUP.

'Don't stop me now'
Són també totòlegs els qui repeteixen coses com 'podràs estar d'acord o no amb ell, però en Miquel Iceta és un gran polític'. Evidentment es tracta d'una qüestió subjectiva, però hi penso quan de bon matí esmorzo mirant el telenotícies i el veig, de nou, fent ballaruques i autoparodiant-se encoratjant Hillary Clinton com ho va fer amb Pedro Sánchez de manera vehement. M'emprenyo quan el veig amb el puny aixecat i somrient mentre canta un himne combatiu com la Internacional, i penso que no estic gens d'acord amb el dogma tortulià, i que rere les conyetes i l'habilitat retòrica no hi ha absolutament res substanciós. A manca de propostes, cop de maluc i un parell de brometes. Recordo quan deia que ell no volia escollir entre Picasso o Dalí o quan va dir que a l'Alemanya nazi també hi feien eleccions plebiscitàries, i penso que, si es diu arreu que Iceta és bon polític és senzillament perquè els totòlegs ho repeteixen.

Donald Clinton i Hillary Trump
Aquests dies els totòlegs ens parlen també de les eleccions als EUA. Tothom és expert en les dinàmiques electorals ianquis, en el sentit del vot de les minories i en quins són els estats clau sense els quals la victòria es complica. Si heu escoltat més d'una tortúlia, sabreu que tothom que ha guanyat a Ohio des de 1960 s'ha endut les presidencials.

Segurament, després d'haver escoltat tortúlies i especials tots tindrem una opinió de qui volem que guanyi. Però el que faran demà els nord-americans és elegir entre allò dolent i allò pitjor. Certament, Trump és masclista, racista i tots els ismes negatius imaginables. Però Clinton és la candidata de Wall Street i entre els seus principals finançadors hi tenim Goldman Sachs, per exemple. No són el mateix, és cert. Però faran en essència el mateix, com fan PP i PSOE a casa nostra. I, malgrat que els Estats Units és un dels països del primer món amb més pobres, la pobresa no ha estat una prioritat al debat públic ni a la campanya. I els totòlegs tampoc no en parlen. Quines coses.

IGNASI BEA és regidor de la CUP-PC



  • Comparteix:

OPINA

Identifica't per comentar aquesta notícia.

Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.

Avís important

Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims

Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors

No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal

Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.