Inicia sessió 
Registra't
Dit això, què ens fa pensar que en època de cacera es quedaran a casa tenint tants llocs per fugir? Sembla que són tan espavilats que deuen pensar - 'aquí vosaltres aneu amb trets, que jo marxo als parcs i zones on no podeu arribar'-. La mala sort és que aquests llocs són vies rodades, passos, jardins o ecosistemes antropitzats. Què ens porta a pensar que la cacera amb els mètodes actuals no els espanta i vénen a veure'ns més, si escau?. Ho diuen caçadors i ho diuen a la ràdio, a les notícies de la tele. No siguem cecs i sords a l'evidència i pensem en retenir-los al seu hàbitat i no treure'ls. Fem les nostres ciutats menys atractives per als senglars o fem el parc més interessant i on es trobin tant còmodes que no en surtin.
Les idees no valen res fins que no es posen a la pràctica. I en tenim moltes a la PAS. Paciència amb el món animal perquè no veurem canvis fins uns cicles més. L'escala temporal és més laxa. Tampoc no val a badar i pensar que s'arreglarà sol. No deixem que ens guanyi a murri aquests 'scrofa'.
ÀLEX CUESTA és estudiant d'Arquitectura i membre de la PAS.
OPINA
Identifica't per comentar aquesta notícia.
Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.
Avís important
Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims
Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors
No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal
Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.