Al ple s'ha de parlar de tot

Mireia Ingla

Publicat: el 24/nov/16
Opinió| Columnes

El ple municipal és el màxim òrgan representatiu d'un municipi i els representants públics elegits a les urnes, per dir-ho d'una manera gràfica, som la seva veu. Seria un error i, si em permeteu, una injustícia, resumir la tasca que fem els regidors i regidores únicament i exclusiva en la nostra participació al ple municipal una vegada al mes, encara que aquests s'acabin passada la mitjanit.

Però sens dubte els debats de les mocions que els diferents grups municipals portem al ple i que tenen repercussió mediàtica reflecteixen les propostes programàtiques i ideològiques de les respectives forces polítiques. Els càrrecs electes locals sens dubte fem política local, és a dir, política santcugatenca. O dit d’una altra manera: ens dediquem a plantejar i executar, en el millor dels casos, accions públiques per millorar la vida dels nostres conciutadans i conciutadanes i a fer de Sant Cugat un lloc millor per viure, més just, més equitatiu, més cohesionat, més participatiu i tot el que hi vulguem afegir d’acord amb el nostre projecte polític.

Exemples d’aquestes resolucions presentades per diferents forces polítiques i aprovades en el darrer ple són la participació de Sant Cugat a la Setmana Europea de l’Esport, permetre que els animals de companyia, lligats amb corretja, puguin entrar a les oficines d’atenció ciutadana o bé que el nostre Ajuntament dugui a terme programes d’educació sexual i campanyes de prevenció del VIH als centres educatius de secundària, entre moltes d’altres.

Ara bé, les competències dels Ajuntaments no són infinites, al contrari, massa vegades han d’afrontar urgències sense tenir ni les eines legals ni els recursos econòmics per a fer-ho, però al ser l’administració més propera a la ciutadania no té altre remei que intentar-ho resoldre. La pobresa energètica n’ha estat fins ara un clar exemple: els ajuntaments han hagut de negociar amb les companyies energètiques per tal que no es produïssin talls de subministrament a llars amb famílies vulnerables, sense cap llei que les emparés. Ara tenim la Llei de Pobresa Energètica que facilita el procés, malgrat que continua essent complex de dur a la pràctica tal i com malauradament s’ha demostrat amb la mort d’una dona gran de Reus a qui Gas Natural li va tallar el subministrament.

Però a la ciutadania de Sant Cugat només li preocupen els temes exclusivament competència de l’Ajuntament? Als santcugatencs i santcugatenques estic convençuda que els preocupa que a l’estació de FGC de la Floresta, concretament a l’andana direcció Barcelona, no hi puguin accedir les persones amb mobilitat reduïda, o bé que l’IVA dels serveis veterinaris fos pujat pel govern del PP del 8% al 21% l’any 2012 i estic segura que a la ciutadania de Sant Cugat l’interessa saber que el setembre vinent farem un referèndum per la independència i totes aquestes decisions en cap cas són competència del nostre ajuntament.

A les persones de Sant Cugat els és igual que instal·lar un altre ascensor a l’estació de la Floresta sigui competència de l’empresa pública de FGC, que reduir l’IVA depèn del Congrés dels Diputats o que la convocatòria d’un referèndum l’ha de decidir la majoria del Parlament que és on rau la sobirania nacional del poble de Catalunya. Els santcugatencs i santcugatenques el que volen és accedir sense barreres al transport públic, poder portar les seves mascotes al veterinari per garantir-ne la seva salut i votar sí o no a la independència de Catalunya. Per això, el grup d’ERC-MES no deixarà de portar al ple municipal qualsevol d’aquests temes, acabi a les dotze de la nit o a les nou del vespre.

MIREIA INGLA és portaveu d'ERC-MES