Inicia sessió 
Registra't
Les coses són com són i les festes nadalenques, una modificació de les romanes i probablement de les anteriors lligades com sempre als canvis estacionals de la natura, han passat de religioses a mundanes, de tendres per recordar el suposat naixement del fill de Déu que començava fent-ho en una establia de les afores de Betlem perquè ningú no havia acollit als seus pares, és a dir com qualsevol exiliat polític o econòmic d'ara mateix, a ser una acumulació de despeses, menjades extraordinàries, begudes de tota mena, reunions familiars plenes de alegria, festa i també de emprenyades, enfrontaments i avorriment en alguns casos.
Els Reis Màgics de l'Orient arriben cada any però cada cop amb diferents formes. A la Floresta hi havia dues reines i un rei. Però no commemorem l'arribada dels reis, dels savis, que havien seguit l'estel que els guiava fins el nen Jesús que havia de portar la veritat i la pau al món? I per què no poden ser reines?, ens diuen des de molts indrets. Doncs jo penso que millor fer una altra cosa però si hi ha cavalcades dels reis és de reis. Ja passa que alguns es troben per sopar als voltants de Nadal i diuen que es per celebrar el solstici d'hivern, però si no ens agrada determinat costum, qualsevol tradició, deixin de fer-la però no mistifiquem el contingut que mai serà el mateix. Amb fanalets o sense.
Els reis, a més a més, porten regals als nens (i nenes!) i també a moltes cases als grans però, atenció!, només en el cas d'haver estat bons durant l'any. En cas contrari: carbó. Els nens (i nenes!) deuen pensar 'carbó?'. El que passa és que, al final i al marge de si has estat bo o dolent, tothom o gairebé tothom té algun regal i, en alguns casos, molts regals. Però, i darrera qüestió, què vol dir haver estat bo o dolent? Qui jutja? Des de quina plataforma? Amb quina potestat? Una incògnita que naturalment no els hi puc desvelar perquè no en tinc n'idea.
Igual com saber qui i per què va deixar el cap d'un senglar a l'entorn de Can Borrell, el primer dia de l'any 2017. Una altra invenció humana per passar l'estona. El canvi d'any. El raïm. Les abraçades i els petons. Els desitjos que l'any que comença sigui millor que el que s'acaba. Però alguna cosa comença? Alguna cosa s'acaba? La vida és igual el dia 31 de desembre que el dia 1 de gener. A veure, igual no, cal dir-ho, sempre hi ha propòsits pel nou any. Propòsits que, probablement, no es que siguin nous. Són els mateixos de molts anys només que ens repetim, una altra vegada, que aquesta vegada si que els realitzarem...
Un moment. Escoltin, acabo de rellegir tot el que he escrit i els hi demano perdó, benvolguts lectors... Quina manera de carregar-me tot allò que tenim de bo en aquesta societat culte, lliure, noble, que no cal que miri nord enllà perquè som els millors del món i que... Prou! Ja hi tornem. Prou!
Que tinguin un bon any 2017. Amb referendum! Sí? No? Pot ser? Ja hi tornem!
EDUARD JENER és crític d'arts escèniques
OPINA
Identifica't per comentar aquesta notícia.
Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.
Avís important
Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims
Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors
No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal
Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.