Thessaloniki: cap a la normalització de l'aparença i la cronificació del patiment (1)


  • Comparteix:

assun.reyes

Àssun Reyes


Publicat: el 10/mar/17
Opinió
Més Columnes de l'autor
PDF

Fa uns dies vam tenir ocasió d'estar a Thessaloniki, un viatge que tenia com a modest objectiu veure la realitat actual pel que fa a Grècia, a la cooperació i a les persones aspirants a refugiades. Assumint el risc de deixar-me moltes coses al tinter, faré una pluja d'idees lleugerament estructurada i dividida en tres articles del que m'ha entrat pels ulls, les orelles, la pell, el cervell, el cor, i de les reflexions que s'han anat generant.

Allà hi teníem contactes de viatges anteriors, i també contactes nous que ens havien passat persones que hi han estat treballant de voluntàries i activistes en els darrers mesos. Han estat uns dies de trobades a escoles, centres cívics i culturals, bars, carrers, camps, pisos, magatzems... Amb persones cooperants gregues, catalanes, d'altres indrets d'Espanya, holandeses, angleses... Amb treballadores i treballadors grecs contractats pel mateix govern grec o per grans ONG com Creu Roja, Save the Children i per l’Agència de Nacions Unides per als Refugiats, l’ACNUR. També, amb sol·licitants d’asil en diferents situacions administratives...

En definitiva amb ciutadanes i ciutadans del món, amb i sense etiqueta. Després de l'emergència del fred i nevades -sembla que no era previsible que a l'hivern fes fred-, molts camps s'han tancat i els que resten oberts mostren un aire més amable que el que oferien les imatges que s'han fet virals a les xarxes. Els i les habitants d'aquests camps s'han vist desplaçats a hotels i apartaments, alguns gestionats per l'administració i altres per modestes ONG, si és que arriben a ser-ho, que han nascut per intentar millorar la vida quotidiana de la gent mentre esperen que es resolgui la seva petició d'asil.

En alguns casos les persones s'han sentit considerades com a tals perquè s'han tingut en compte alguna cosa més que les necessitats biològiques bàsiques, i s'han obert paral·lelament escoles i centres cívics propers al seu nou allotjament. En d'altres, els que han estat gestionats directament per l'administració, la gent s'ha sentit com si fossin mobles traslladats perquè no es fessin més malbé, ja que no s'han tingut en compte les xarxes humanes que ja havien creat, ni s'han contemplat les necessitats socials, mèdiques i culturals, trobant-se finalment amb un millor allotjament -com hotels, per exemple- però al mig del no-res i havent perdut l'escalfor humana i la xarxa que havien teixit en condicions molt adverses, i que els/les acollia. Rowing, una ONG que treballa amb dones, es queixava, per exemple, que amb els trasllats havien perdut el rastre a les dones embarassades a qui estaven fent seguiment.

Malgrat aquest rerefons, quedant-nos amb aquesta primera impressió, la imatge dels camps ha perdut força, és menys colpidora que en mesos anteriors. Això pel que fa a la zona de Thessaloniki, perquè a les illes i a Atenes sembla que la situació a alguns camps és encara horrorosa. I també hem de tenir present la incertesa sobre el futur d'aquests camps; no se sap quan, com ni amb qui es tornaran a omplir. Però en tot cas, sembla clar que si els han arreglat i endreçat no és per deixar-los buits.

ÀSSUN REYES és membre d'ICV-EUiA i exregidora



  • Comparteix:

OPINA

Identifica't per comentar aquesta notícia.

Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.

Avís important

Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims

Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors

No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal

Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.