Thessaloniki: cap a la normalització de l'aparença i la cronificació del patiment (2)


  • Comparteix:

assun.reyes

Àssun Reyes


Publicat: el 17/mar/17
Opinió
Més Columnes de l'autor
PDF

Tal com explicava la setmana passada a l'article 'Thessaloniki: cap a la normalització de l'aparença i la cronificació del patiment' (1), hi ha una immensa tristor de les persones que esperen a Grècia per ser acollides per una Europa sense ànima i amb rumb pervers. Les 62.000 persones que esperen una solució administrativa a la seva situació vital estan cada vegada més desesperades i tristes veient que encara que aquest tràmit se solucioni satisfactòriament (per a qui?) la seva vida no tindrà res a veure amb la nostra. Porten unes motxilles tan plenes de drames personals que és millor no entrar si no vols quedar-te atrapada en una pena estèril. Aquestes persones es van sentint soles, cada vegada més soles. Han deixat la família en algun racó del món, alguns han anat morint assassinats, altres s'han ofegat pel camí, altres han tingut sort i tenen un destí segur. Però elles i ells, els que continuen a Grècia, se senten cada vegada més sols i abandonats, amb un futur a curt, mitjà i llarg termini negre atzabeja... o senegalès.

Aixeques una pedra i surten ONG de tots colors, de tot tipus... Van a la seva o no, que saben o no, que són a Grècia, que fan bona gestió i avaluen resultats o no, que miren de coordinar-se amb les del territori, que saben que fan bé però també poden fer mal o no, que rivalitzen amb les del costat, que malpensen de les grans i no en volen saber res o no... però reconeixen de forma unànime que manca coordinació i informació, i que aquestes mancances perjudiquen les seves raons de ser: els i les desplaçades de forma forçosa.

En aquest punt crec que també cal una reflexió sobre el paper que juga Grècia en aquest despropòsit. Sembla raonable que sigui prioritari contractar professionals grecs en atur a l'hora de cobrir les places que es vagin generant relacionades amb les necessitats de les persones desplaçades, ja siguin en l'àmbit sanitari, pedagògic, de salut mental, jurídic, social... Tampoc no és fàcil, perquè alguns professionals conscienciats no volen aprofitar-se d'aquesta situació per trobar feina, perquè tenen les seves recances amb alguna ONG que els podria contractar, però penso que és un tema a tenir molt present. Evidentment això requereix una transparència amb la gestió dels recursos que arriben des d'Europa que ara mateix no es dóna ni de lluny.

ÀSSUN REYES és coordinadora d'ICV Sant Cugat i exregidora



  • Comparteix:

OPINA

Identifica't per comentar aquesta notícia.

Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.

Avís important

Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims

Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors

No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal

Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.