Fe en llibertat

Blai Blanquer

Publicat: el 2/jul/17
Opinió| Columnes

'La fe és un do però al mateix temps és una conquesta'. Aquesta frase resumeix les dues cares de la fe cristiana: regal i recerca. Els cristians creiem que és Déu qui porta la iniciativa: es mou i s'avança a la nostra recerca mentre nosaltres rondem per ermots de mites o distraccions.

Tret de comptades ocasions (com en el cas de Sant Pau) actua discretament, sense encegar. Ha dotat l'home de llibertat i no la violenta forçant l'assentiment. Espera una adhesió personal, lliure, potser fatigosa i tot. Perquè els nostres ulls s'obren quan hi volem veure.

Si Crist no va baixar de la creu, com li reclamava la massa enfurida, és perquè estava assedegat d'una fe lliure, que brollava del cor i de la llibertat i no es basava en cap prodigi (Dostoievski). Així que l'acte de fe, per la seva naturalesa, és voluntari.

L'home atret pel Pare, li ha de tributar l'obsequi racional i lliure de la seva voluntat. En coherència plena amb la manera de ser de la fe, en matèria religiosa s'ha d'excloure tota mena de coacció de part de ningú. És així com l'home pot abraçar espontàniament la fe i professar-la de forma activa en totes les manifestacions de la seva vida. Encara que a vegades no l'hàgim seguit, aquest és el camí de l'Evangeli.

BLAI BLANQUER és rector de la parròquia de Sant Pere d'Octavià