Feblesa perillosa

Blai Blanquer

Publicat: el 8/oct/17
Opinió| Columnes

El Cardenal G. F. Ravasi, el 24.09.06, va publicar una reflexió que descriu els perills de la feblesa mal gestionada. Aquest n'és un extracte: 'D'entre totes les febleses, la més greu és la de tenir massa por de semblar feble' (Bossuet, segle XVII). Aquesta és una temptació que sovinteja. De fet, molts creuen que són massa febles, incapaços de fer valer les seves pròpies raons, de ser tolerats amb els altres. Aquesta feblesa en realitat amaga orgull i frustració i inclina a l'abús de poder.

Al segle XX, H. Kissinger va dir una cosa semblant: 'La feblesa sempre ha estat una temptació per a usar la força'. Qui és feble té terror a ser descobert, cosa que el fa agressiu i per amagar la por, tracta d'aconseguir triomfs que resulten catastròfics per als altres.

'Els efectes de la feblesa són inimaginables, fins i tot més perillosos que els de les passions violentes' (Cardenal de Retz, segle XVII). Per tant, hi ha una feblesa de la que ens hem de guarir i prendre precaucions: no és sinònim de mansuetud i senzillesa, sinó que és com la brasa roent que es manté sota la cendra, a punt d'esclatar en recriminació i cega rebel·lia, en orgull i egoisme.