No en tenim cap més

Blai Blanquer

Publicat: el 17/des/17
Opinió| Columnes

L'escriptor txec M. Kundera explica la història d'un jueu que volia emigrar a l'estranger. A l'oficina d'emigració el funcionari li fa omplir una fitxa. 'A quin país us en voleu anar?', li diu. El jueu no sap què respondre i embarassat, demana al funcionari que li deixi veure el mapamundi que té a la taula del seu darrera.

Ell li deixa. El jueu la contempla llargament, la gira pels quatre costats i finalment la retorna al funcionari tot dient-li: 'No en tindríeu pas un altre?' La pregunta és insensata. Per a nosaltres, de planeta no n'hi ha cap més.

Però en certa manera el jueu té tota la raó, ja que aquest planeta hauria de ser tot un altre. El personatge del conte busca un indret ideal com qui fulleja el catàleg dels balnearis per passar-hi les
vacances i tot el que se li ofereix, l'insatisfà. No valdria més que anés a una oficina de treball per mirar si hi trobava una feina al seu abast per millorar el mapamundi que no li agrada?

Ara nosaltres també semblem un poble de rondinaires que mira displicent el mapamundi. No valdria més que acceptéssim que el bé comú en el curs dels temps se sotmet a canvis continuats i que per això la pau no resulta mai una adquisició definitiva sinó que cal construir-la contínuament?

BLAI BLANQUER és rector de la parròquia de Sant Pere d'Octavià