La violació espanyola de correspondència


  • Comparteix:

victor.alexandre

Víctor Alexandre


Publicat: el 15/des/17
Opinió
Més Columnes de l'autor
PDF

El 30 de novembre passat ens vam assabentar que una persona anònima havia trobat la carta, 'oberta i rebregada', que els treballadors públics del departament de Presidència havien tramès el dia 21 del mateix mes al conseller Jordi Turull, a la presó d'Estremera. Era una carta en què, entre d'altres consideracions, li expressaven el seu suport amb aquestes paraules: 'No entenem com es pot privar de llibertat aquells que representeu les institucions de Catalunya complint el mandat democràtic i no estem d'acord amb les mesures que el govern de l'Estat ha imposat a l'administració de la Generalitat. [...] Volem acabar com hem començat, fent-te arribar el suport, els ànims i tot l'escalf dels servidors públics del departament. Et volem a casa el més aviat possible, entre nosaltres, et volem al servei del poble de Catalunya.'

La carta havia estat dipositada entre les dotze i la una del migdia del mateix dia 21 de novembre a la bústia de la plaça de Sant Jaume de Barcelona, però mai no va arribar al seu destí. I, ves per on, no era l'única, perquè li havia succeït exactament el mateix a una altra carta adreçada al vicepresident Oriol Junqueras. És a dir, que eren dues les cartes que el remitent anònim havia trobat davant la seu de Correus, a Sant Cugat del Vallès. L'Assemblea de Treballadors, com és lògic, va agrair el gest d'aquesta persona i les cartes van ser trameses de bell nou. Fins aquí, doncs, el relat dels fets. Però el cas no pot acabar així.

La violació de correspondència és un delicte molt greu en els estats democràtics, i, per tant, cal mirar d'arribar fins al final. Una altra cosa és que el fet no sorprengui gens tenint en compte que l'Estat espanyol és un Estat que viola els Drets Humans. Estem parlant d'un Estat que empresona persones acusades de tenir idees contràries al seu règim absolutista, que apallissa la ciutadania per voler expressar-se mitjançant les urnes, que viola la correspondència impunement en els serveis de correus, que tanca o manipula pàgines web de la dissidència, que espia telefònicament les converses de persones que li són desafectes, que saqueja museus amb cossos paramilitars, que emmordassa els mitjans de comunicació i els diu quines paraules poden usar i quines no, que prohibeix l'ús del color groc en diferents àmbits de la vida, incloent-hi les fonts públiques lluminoses.

El paroxisme del Règim dictatorial espanyol arriba a l'extrem de prohibir la lliure circulació de persones amb bufandes grogues en les rodalies del lloc on es trobi el president del govern espanyol. Hi poden circular perfectament col·lectius amb distintius feixistes -l'Estat fins i tot condecora nazis, subvenciona entitats que fan apologia de Franco i en protegeix els exdirigents que encara són vius-, però es criminalitzen les bufandes grogues, per més que els qui les portin, com va passar a Mataró el 2 de novembre passat, siguin ciutadans de vuitanta anys.

Vivim sotmesos a un règim totalitari i catalanofòbic, la qual cosa fa que la independència de Catalunya no sigui només un dret inalienable i un objectiu propi de tota nació amb un mínim de dignitat. La independència nacional és, per a Catalunya, una necessitat vital per raons de sanitat democràtica i de pura supervivència. És la diferència entre viure a l'interior de la cova de Krúbera-Voronya, al Caucas, o al peu de les Dolomites, als Alps italians. El dia 21 de desembre, els catalans hem de decidir quin aire volem que respirin els nostres fills.

VÍCTOR ALEXANDRE és escriptor i periodista



  • Comparteix:

OPINA

Identifica't per comentar aquesta notícia.

Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.

Avís important

Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims

Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors

No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal

Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.