Inicia sessió 
Registra't
Al nostre petit país, emmirallats pel lèxic revolucionari, i sempre amb un somriure als llavis, hem estat pràctics. SI substituïm 'revolució' per 'referèndum', ja ho tenim. I si, passada la pantalla de les urnes, traiem 'referèndum' i posem 'república', doncs oli en un llum. En honor a Fidel i a tots aquells que van lluitar contra la tirania (per establir-ne una altra a Cuba, que diuen els politòlegs), els catalans també gaudeixen dels seus propis CDR.
Conegut ja l'origen terminològic, no és la meva voluntat aquí fer un relat dels actes més o menys violents signats o avalats pels CDR d'aquesta terra. No és el mateix etzibar-li una puntada de peu amb el·lipsi a un mosso que donar-li un clavell groc. He vist les dues escenes i m'adono que estem en fases diferents del procés. Em pregunto si el que li oferia flors a la nostra policia és el mateix que l'agredeix ara. Confio que no ho sigui pel bé de la salut mental de l'individu en qüestió. I perquè sempre hi haurà més possibilitats d'entendre'ns tots plegats amb la floricultura que amb el mambo.
Entendre'ns. Tan difícil és? La proposta de resolució pel diàleg i la reconciliació, presentada al Parlament pel PSC, en la sessió del 28 de març, va ser rebutjada amb inusitada contundència per la majoria separatista. Sempre m'havien explicat que les forces polítiques del procés tenien l'objectiu de rematar-lo amb diàleg, al voltant d'una taula flonja i mig torta, però parlant. Doncs pareix que, de moment, no és així. I, curiosament, aquesta majoria parlamentària es va negar també a condemnar, dins la mateixa proposta de resolució, els actes vandàlics contra els seus de partits; els insults, l'assetjament, les agressions que pateixen ciutadans d'aquest país; i la violència que s'ha palpat en les concentracions i manifestacions (d'uns i altres) en els darrers mesos. Arribats ací, primer, el separatisme institucional sembla còmode, no ja només amb la incertesa i amb el 155, sinó també amb les bullangues; segon, els CDR tenen l'aval del Parlament per ratllar formatge; i tercer, el socialisme català haurà de posar l'altra galta.
Sí, és i serà difícil que els catalans ens entenguem. Molt probablement aquesta inesperada fragmentació política de la societat ha vingut per a instal·lar-se. Donades les circumstàncies, només les actituds, els gestos secs, contundents a favor de l'entesa, de parlar-hi, d'asseure's, podran evitar que el país trontolli. S'ha de trobar gent implicada, sensible, per sobre de les esquematitzacions absurdes i la voracitat sufragista dels partits polítics, si volem recuperar una mínima normalitat. I fixar acords per acabar immediatament amb la presó preventiva dels que hi són, al mateix temps que es tanca el pany a la secessió unilateral. Només transaccionant postures escaparem de la tempesta. És el missatge que volem emetre els socialistes adreçat a totes les parts, inclosos els CDR, els d’aquí, no els cubans, ja no perquè ens deixin dormir tranquils, més aviat perquè Catalunya se'n surti. Que no és poc.
El títol de l'article fa referència a una pintada apareguda a la seu del PSC de Vilanova i la Geltrú el 26 de març del 2018.
ROMAN ESCUER és membre de l'Executiva del PSC de Sant Cugat del Vallès
OPINA
Identifica't per comentar aquesta notícia.
Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.
Avís important
Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims
Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors
No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal
Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.