Aquest article va dirigit als amos d’aquests encantadors animalets de pèl suau com la seda, de caminar elegant , de roncs pacificadors i d’una dolça i profunda mirada: el gats. No hi entenc gaire, de gats, potser perquè no n’he tingut mai, potser perquè sempre m’hi he apartat per l’al·lèrgia que em provoca, però sempre els he admirat i els considero uns éssers encisadors. Però sí que entenc d’animals que es perden, que no saben tornar, que són atropellats o es troben vagant mal vivint per no saber tornar a casa.
El missatge és molt clar, els gats també es perden i hem d’ajudar-los perquè puguin tornar. Com? Identificant-los, és a dir, posant-li un xip i un collar amb una xapeta amb nom i telèfon. Què està passant? Que els gats no s’acostumen a censar, no hi ha registre de gats a les llars i tampoc s’acostumen a xipar. Però, per què? Justament els gats, que són uns animals que passegen fora de les llars, surten a fer un volt i se suposa que tornen sols. Però a vegades ja no tornen… i és llavors quan comença la desesperació dels seus propietaris. Des de la PAS volem fer un crit d’atenció als amos dels gats. Són ja massa els que es troben mal ferits o perduts pels carrers, i no podem saber quins són els amos per falta d’identificació. Aquests gats, molts d’ells de gent gran, queden a l’oblit i acaben anants a les protectores; els que encara estan en condicions. Evidentment, podríem fer un toc d’atenció perquè les empreses que recullen els animals morts no oblidin mai passar el lector de xips i poder, així, frenar l’angoixa de les famílies que continuen durant anys amb l’esperança de trobar el seu animal un cop desaparegut. Posem-nos a la seva pell: és desesperant perdre els amos i no poder tornar mai més a la seva llar. Ajudem-los que sigui qui sigui qui els trobi, pugui retornar-los i permetre que gaudeixin de nou de la seva família.
PATRÍCIA TRILLA
és membre de la PAS
