Mn. Francesc, Papa

Blai Blanquer

Publicat: el 13/mai/18
Opinió| Columnes

No és per menystenir la figura del Papa que la capçalera d'aquesta nota l'anomeni 'mossèn Francesc' sinó per tot el contrari. El darrer document pastoral que ha publicat, s'adreça a 'cada un de nosaltres' -sigui quin sigui el nostre estat - perquè no ens conformem a una existència mediocre, aigualida, liquada.

Per això en una bona part de les consideracions fa servir el to planer al que ja ens té acostumats i que agraïm. I com que sap -com qualsevol mossèn- que no tots els feligresos són experts en teologia, el Papa procura fer-se entendre estalviant tant com pot aquest recurs. Sembla que hagi tingut present l'avís de Maese Pedro que llegim a Don Quijote: 'Llaneza, muchacho, no te encumbres, que toda afectación es mala. Així per exemple per parlar d'un tema tan elevat com és la 'santedat' sense fer-lo enigmàtic, diu: 'M'agrada veure al santedat en els pares que crien amb tant d'amor els seus fills, en aquests homes i dones que lluiten per dur el pa a casa seva, en els malalts, en les religioses ancianes que continuen somrient. En aquesta constància per tirar endavant dia a dia hi veig la santedat... la santedat de la porta del costat, d'aquells que viuen a prop de nosaltres i són un reflex de la presència de Déu'.

BLAI BLANQUER és rector de la parròquia de Sant Pere d'Octavià