Casa de la Haba, poble agermanat

Pere Soler

Publicat: el 12/mai/18
Opinió| Columnes

No tenim per costum contestar o polemitzar sobre altres columnes d'opinió, però en aquest cas i com que la iniciativa va ser dels socialistes, creiem que estem en el deure de poder argumentar el nostre posicionament de nou i aclarir una proposta inclusiva. Setmanes enrere vàrem presentar propostes per incorporar en el nomenclàtor de Sant Cugat alguns noms de dones que van fer molt per la pedagogia i el diàleg al nostre país i de l'estat, i sobretot amb un compromís feminista, per la igualtat de les dones i el pensament crític, persones com Marta Mata i Garriga, Maria Aurèlia Capmany i Farnés, i Clara Campoamor Rodríguez es mereixen que la ciutat les reconegui. A la vegada recordàvem que el plenari municipal va aprovar iniciatives en el sentit de feminitzar els nostres carrers i places.

Per altra banda també vàrem proposar que es tingués en consideració nominar dos equipaments emblemàtics de la ciutat, com ara l’antic ajuntament de la plaça Barcelona amb el nom d’Espai Àngel Casas, en memòria del que fou el primer alcalde de la ciutat després de la restitució de la democràcia, i l’edifici situat entre els carrers de l'avinguda de Cerdanyola i el passeig de Torre Blanca, el famós xalet abandonat, com Casa de la Haba, per retre homenatge al gran nombre de 'jabeñas' i 'jabeños' que un dia van deixar el seu poble i van fer créixer la ciutat.

Potser el desencontre amb la demanda d’ERC rau en aquesta darrera proposta, i potser cal ampliar l’explicació. És obvi que subscrivim les paraules escrites respecte al nostre company i amic Alfonso Guisado, i compartim la necessitat d’aquest reconeixement, tant que precisament per això creiem del tot encertat posar en aquest immoble el nom del seu poble de naixement, i retre-li homenatge en un espai noble del mateix xalet, on puguem explicar el què va fer, on la gent s’aturi un instant, pugui llegir i fer-se una idea del que va aconseguir amb la seva tenacitat juntament amb d’altres: que l’agermanament entre Sant Cugat i La Haba fos possible.

Però sense ser una qüestió que hagués de decidir la comissió de nomenclàtor (el reglament no preveu nominar equipaments) es tracta d’una decisió política mentre no es canviï el reglament, tot i dir que els tècnics municipals a manera d’opinió creien encertat i recomanaven anomenar-la 'Casa de la Haba', ja que permetia donar compliment als acords del protocol d’agermanament i a la vegada estrènyer llaços amb el poble de La Haba, de la mateixa manera que ja disposem d’un equipament amb una altra ciutat agermanada com és l’escola Ciutat d’Alba (Volpelleres) i que s’havia de cercar un espai per posar-hi el nom de la Daira D'aargub del Sahara amb qui tenim també llaços fraternals.

Un altre fet són els usos, la Casa de la Haba li dóna una amplitud polivalent, fet que permetria incorporar no només activitats de cultura, lleure i oci, sinó que es podria incorporar un altre tipus de servei pel barri, i que fos útil i concorreguda per a la majoria de veïns i veïnes del barri. No ens agradaria segmentar o segregar ni els usos ni que fossin monopolitzats per a cap col·lectiu. Òbviament el Comité d’hermanamiento de La Haba hauria de tenir-hi protagonisme i ús en l’espai.

Alfonso Guisado va treballar en aquest sentit per reforçar els llaços entre Sant Cugat i La Haba, i entre La Haba i Sant Cugat. Tenia una mirada àmplia i inclusiva, volia el millor pel seu barri, per la seva gent i per la ciutat, i demandava el xalet per dotar al barri d’un nou equipament, per acostar el serveis i la cultura. Per això, segur que sabrem trobar el punt de trobada per posar-nos d’acord, i compaginar l’agermanament amb La Haba i el reconeixement al company socialista i activista veïnal.

Ara bé, potser aquestes paraules resten buides de contingut, si finalment no es fa efectiva la compra definitiva del xalet per part de l’Ajuntament, í el compromís dels socialistes hi és per tirar aquesta iniciativa. Proposem que ens emplacem a tots els grups municipals a no avançar-nos en esdeveniments i esperem a fer el primer pas, i després en parlem amb voluntat de consens, amb mirada inclusiva i ampliada com Alfonso voldria.

Pere Soler és el portaveu municipal del PSC