Sobre la neutralitat de l'espai públic


  • Comparteix:

mireia.ingla

Mireia Ingla


Publicat: el 24/mai/18
Opinió
Més Columnes de l'autor
PDF

El dia que s'ha confirmat que el nou president de la Generalitat ha hagut d'ajornar la presa de possessió del Govern de la Generalitat, per culpa d'una nova actuació completament il·legal del govern espanyol, ha tornat al debat polític el sempre tendenciós tema de la neutralitat de l'espai públic. Si bé fins i tot el propi govern de Rajoy ha reconegut que ha actuat políticament, confirmant l'evident prevaricació que fa mesos que molts denunciem, aquest fet ha quedat prou diluït enmig de l'onada demagògica referent als símbols a l'espai públic.

Per tots hauria de ser sabut que el més rellevant en una democràcia plural i diversa com la nostra és, precisament, la pluralitat de l'espai públic. Que tothom pugui exhibir símbols propis d'ideologies democràtiques i que, sobretot, no atempten contra ningú, no és tan sols plenament comprensible sinó saludable, i és un dret que hem de defensar a ultrança. Sobretot en un context de retrocés de drets i llibertats a l'Estat espanyol.

I és que sembla que als representants del PSC, PP i Cs, expressant-se en una sola veu ja des de fa mesos, tal i com vam poder tornar a veure en el ple d'aquest dilluns, els ofèn més la protesta que denuncia l'existència de presos polítics que les agressions feixistes que aquestes persones precisament reben. Tant li fa que ja no calgui referir-se a Turquia per parlar de persones empresonades per les seves idees, o que l'extrema dreta actuï amb total impunitat des de fa molt de temps -quantes agressions s'han produït des de l'1-O?-. El que ofèn és la denúncia pacífica, no-violenta i que no atempta contra els drets de ningú, i el mitjà necessari és blanquejar la violència d'escamots d'extrema dreta.

El debat sobre la neutralitat, deia al principi, és sovint tendenciós. Ho és perquè els estats no són neutrals: els principis que defensa una constitució o les actuacions dels seus jutges no estan exempts d'ideologia. Només cal pensar en el jutge Llarena, que no es cansa d'acumular ridículs fora de l'excepció espanyola. El que ha de fer un estat de dret, en canvi, és garantir la pluralitat, acollir la diversitat i no estigmatitzar la diferència. Vaja, just al contrari del que fa l'Estat espanyol.

Podem discutir si plantar creus en una platja és la millor manera de defensar qualsevol dret o llibertat. El que sí que tinc clar és que agredir, insultar i coaccionar les persones que sense fer mal a ningú participen en actes reivindicatius, pacífics i legítims, és una mostra de intolerància i repressió. Curiosament els mateixos que repeteixen el 'mantra' que l'independentisme ha generat fractura social, Arrimadas i companyia, són molt sovint companys de viatge dels autors d'aquestes agressions.

Els símbols a l'espai públic s'han de defensar sempre, encara més en el cas de símbols que no comparteixis, mentre, repeteixo, no siguin ofensius per a ningú. Fins que no s'alliberin els presos polítics, la denúncia pacífica de la seva ignominiosa situació és més necessària que mai, i des de Sant Cugat no ens en cansarem d'expressar-la al carrer i des de les institucions. Volem que les nostres veus arribin fins a Alcalá Meco, Estremera i Soto del Real.

MIREIA INGLA és portaveu d'ERC-MES



  • Comparteix:

OPINA

Identifica't per comentar aquesta notícia.

Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.

Avís important

Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims

Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors

No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal

Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.