Càntic d'esperança

Blai Blanquer

Publicat: el 1/ago/18
Opinió| Columnes

Resum d'uns lluminosos pensaments del teòleg Josep M. Rovira Belloso, recentment traspassat. 'L'esperança és aquella força entre el present i el futur que ens fa tirar endavant en la vida'.

Conec persones que no són especialment optimistes i tenen esperança. Ara a Occident s'ha fet comú fer les coses només 'perquè toca'.

Ernst Bloch que no era explícitament creient deia, en canvi, que l'esperança està implantada en l'home: un home sense esperança no edificarà mai cases, no plantarà vinyes, no es casarà, no educarà els fills…Sense esperança, no s'hauria arribat al moment evolutiu actual. L'esperança és com un interruptor que et posa en solfa i t'ajuda a simpatitzar amb la vida.

En aquest moment de desesperança col·lectiva, l'home que obre els ulls a la realitat pot trobar elements per construir una esperança nova. La vessant humana i religiosa van unides: com quan més a fons poses la mà a un calaix, més coses hi trobes. Sant Pau uneix indissolublement l'amor a la fe i l'esperança. I és l'amor qui empeny a actuar. El cristianisme és fe, esperança i amor, tres valors que brollen d'un Déu amor, motor de l'esperança. Abraham va sortir del seu país sense saber quina ruta encaminar, però escoltava i seguia Déu, esperançat.

BLAI BLANQUER és rector de la Parròquia de Sant Pere d'Octavià