L'Eduard Jener

Víctor Alexandre

Víctor Alexandre


Publicat: el 27/jul/18
Opinió| Columnes

Les santcugatenques 'Lectures a la Fresca' d'enguany, que han estat dedicades a Manuel de Pedrolo i Maria Aurèlia Capmany, amb motiu del centenari del seu naixement, van tenir el 19 de juliol passat una cloenda diferent de la d'edicions anteriors, perquè després de la representació de 'Món, dimoni i carn', de la Capmany, es va retre un petit homenatge a l'Eduard Jener pels seus molts anys de dedicació com a crític d'arts escèniques.

A mi, personalment, em va semblar una magnífica idea per dues raons: la primera, perquè es tractava d'un homenatge del tot merescut; i la segona, perquè no era un d'aquells homenatges convencionals que es dediquen a tota persona que es retira. L'Eduard Jener no es retira pas. De fet, si la vida li ho permet, jo crec que no es retirarà mai, atès que no viu la seva feina com una obligació, la viu com un plaer, la viu com un enriquiment personal, i això, amics, no té fi. A més, és molt bonic que els homenatges es facin quan les persones estan en plenitud de facultats i encara poden aportar-nos un munt de coses bones. És bonic que vegin que la gent valora allò que fan i que se sentin estimades.

En el cas de l'Eduard Jener, va ser molt emotiu, perquè, més enllà dels parlaments, tota la gent que hi havia a l'escenari, un vintena de persones, totes amb barret i seguint la música i la guitarra de Pere Codó, van cantar una cançó dedicada especialment a l'Eduard que, entre altres coses, deia això: 'Apassionat pel bon teatre / el sent proper, el sent proper. / L'avorriment el sap combatre... l'Eduard Jener! / Molt implicat en la cultura / creu que és un bé, creu que és un bé; / mes, no li va la floritura... l'Eduard Jener! / El seu capell és tot un símbol. / Cuidem-lo bé, cuidem-lo bé. / Aquest amic és tot un gínjol... l'Eduard Jener!' I no cal dir que, cada cop que deien 'Eduard Jener', es treien el barret. Un elegant barret Panamà.

Jo estic molt content que s'hagi fet aquest homenatge. Fa molts anys que l'Eduard Jener, sempre al peu del canó i al costat de la seva estimada Marga, assisteix a gairebé tots els concerts i representacions teatrals que es fan a Sant Cugat. I dic 'gairebé', perquè només deixa d'assistir-hi en cas que aquell dia coincideixin dos actes a la mateixa hora. És un valor, aquest, que fa impossible explicar la història de les arts escèniques que han nascut o que han passat per Sant Cugat en el decurs de les darreres dècades sense recórrer a l'Eduard Jener i revisar les seves crítiques, les seves cròniques i, en definitiva, els seus escrits. Així és com s'escriu la història d'una col·lectivitat, a través dels homes i dones que l'enriqueixen intel·lectualment. La meva més sincera enhorabona, amic Eduard.

VÍCTOR ALEXANDRE és escriptor i periodista