La Diada

Esther Salat

Publicat: el 10/set/18
Opinió| Columnes

El proper dimarts 11 de setembre tant al Fossar de les Moreres on descansen els centenars de caiguts en la batalla del 1714 com a tots els monuments a Rafael de Casanova que hi ha arreu del territori català, celebrarem un any més la nostra Diada. La Diada Nacional de Catalunya que durant més 40 anys el franquisme va prohibir.

La Diada on els darrers anys les senyeres han deixat pas a les estelades i els crits del 1977 d'Estatut d'Autonomia' han deixat pas a les peticions d’Independència. La Diada que al 2013 va fer un tomb, agafant forma de cadena humana que travessava el país i que d’ençà aquell dia s’ha anat reinventant. La Diada que omple diaris, que omple carrers, que omple cors i que ens ha d’omplir de força per seguir endavant i fer realitat la voluntat ferma del poble català. La Diada que al 2018 els membres del govern de Puigdemont i dels líders de les entitats sobiranistes viuran des de la presó i l’exili.

Aquest punt de tristor, d’injustícia, especialment amb els presos, marcarà aquesta diada. Ens marca a tots perquè compartim el que senten les seves famílies, que els enyoren dia a dia, hora rere hora; un temps preuat amb fills, parelles, germans, pares, amics, i que es perd a cada minut que no hi són.

Aquest punt de tristor serà present en tots nosaltres, convertida en força i en voluntat refermada, per tal de que tant esforç personal hagi valgut la pena.

Visca Catalunya lliure ... i sobretot que siguin lliures els presos polítics i exiliats.

ESTHER SALAT és membre del PDeCAT i regidora d'Educació