Inicia sessió 
Registra't
Ara que farà un any de l'1 d'octubre, la lliçó és molt semblant. Quan impugnes el poder, t'has de bastir de decència i justa causa, però no és un combat entre causes el que es lliurarà. El que realment estarà en joc, serà el poder, els privilegis. L'estructura fina i sofisticada construïda amb anys de generació de beneficis amb els marcs existents. La 'money'. I com que és un combat desigual, no se'n pot esperar diàleg. Les classes populars ens ho podem permetre tot, menys fer el préssec, que dècades de 'pringue', no haurien de passar en va. No hauríem de basar cap dels nostres embats en la il·lusió de que el sentit comú pot arribar, perquè no va de sentit comú la conversa, sinó preguntin al seu sindicalista de confiança. Això, però, és completament diferent amb els nostres: la gent. Pengin o treguin llaços. Votin què votin, diguin què diguin, són a la nostra banda del poder. I amb fraternitat i convicció es pot fer front a la gasòfia massiva inoculada i en aquests sentit Euskal Herria ha estat un far inspirador .
Silenciar la injustícia és col·laboració. Però aïllar-la de les seves causes estructurals és perdre la batalla. Admetre els límits de cadascú (els personals, els legals) és completament necessari per entendre a què ens enfrontem a cada cas. Però mai aquests límits poden ser una excusa. En el cas l'habitatge, a un sector immobiliari molt poderós i imbricat amb els principals poder polítics de l'Estat. Per això, fer veure que no passa, per què no s'hi pot fer res o no s'entén la problemàtica, només fa gros i doblement dolorós el problema i a sobre, revela l'Ajuntament inútil fins i tot per acceptar els seus límits amb certa dignitat.
La desobediència a normes obsoletes, que simplement no són ni consensuades ni tenen acceptació és el revulsiu necessari per a canviar-les. És el just dret a l'existència, existir per a millorar; impugnar vells ordres per a bastir-ne de millors. En aquest impàs, diuen, sorgeixen els monstres. Amb rostre feixista o identitari, per exemple.
L'imperatiu d'aquest temps, d'aquest lloc, és no normalitzar la falta de democràcia formal i estructural que vivim. En què no se'ns permet construir noves normes, amb nous objectius, on no se'ns deixa defugir ser súbdits, on no se'ns deixa ni tan sols assenyalar qui no ens ho deixa fer, on no se'ns vol deixar ni tant sols pensar-ho. És un imperatiu higiènic enderrocar aquests ordres establerts.
Només i sempre, el poble salva el poble.
NÚRIA GIBERT és portaveu de la CUP-PC
OPINA
Identifica't per comentar aquesta notícia.
Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.
Avís important
Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims
Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors
No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal
Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.