L'U d'octubre serà sempre nostre


  • Comparteix:

mireia.ingla

Mireia Ingla


Publicat: el 1/oct/18
Opinió
Més Columnes de l'autor
PDF

A les portes del primer aniversari de l'U d'Octubre no puc evitar que se'm posi la pell de gallina recordant tant els dies previs com el mateix dia del referèndum. I és que l'1-O no només va ser un referèndum d'autodeterminació, sinó que va ser el dia en què una bona part de la ciutadania catalana va entendre que quan volem, podem.

Portàvem setmanes sentint el president Rajoy repetint que no hi hauria referèndum perquè no hi hauria urnes, ni paperetes, ni cens i, ves per on, va haver-hi referèndum perquè hi va haver col·legis electorals amb urnes i paperetes per votar i un cens universal. Tot i els esforços dels serveis d'intel·ligència espanyols i dels cossos de seguretat, embogits registrant impremtes i confiscant paperetes, el diumenge 1 d'octubre vam votar.

I ho vam aconseguir entre tots i totes, perquè el govern de la Generalitat s'hi havia compromès i perquè la gent hi estava disposada; les urnes i les paperetes van viure un autèntic periple per a què aquell matí de diumenge els col·legis electorals poguessin obrir les seves portes. La sincronització va ser perfecte i això no passa cada dia.

Els santcugatencs i santcugatenques que vam ser-hi no oblidarem mai aquell dia, tants moments ens venen al cap, les hores prèvies a les escoles, quan van arribar les urnes i les paperetes de mans de tantes persones valentes que van fer de voluntaris, el moment d'obertura del col·legis, amb molts inconvenients per resoldre, i la incertesa i angoixa davant les amenaces constants que la policia i la Guàrdia Civil podien entrar a Sant Cugat. El pànic i alhora la determinació es veien reflectits als ulls de grans i petits.

I aquesta és la grandesa del 1-O. Aquesta comunió entre un govern compromès a complir el mandat democràtic rebut a les urnes fins a les últimes conseqüències i un poble disposat a protegir-les amb valentia i dignitat, conscients que posar-les no pot fer mai por i molt menys ser un delicte.

Aquell dia vam plorar, primer d'emoció, pensant en els que ja no hi són, en els nostres pares i mares, avis i àvies, persones que van esperar al llarg de tota una vida poder viure un moment així. També ploràvem de felicitat, pels nostres fills i filles, convençuts que la República Catalana és l'única manera de garantir-los un futur esperançador, pròsper i just. I malauradament també vam plorar de ràbia i indignació veient com els cossos de seguretat espanyols literalment apallissaven persones, destrossaven escoles i arrencaven les urnes de les mans dels voluntaris i voluntàries que les protegien.

No vam aconseguir tot allò per a res. Hem arribat molt lluny i amb molta, moltíssima gent convençuda que autodeterminar-nos és la solució. Tenim companys i companyes imputats, empresonats i exiliats per haver complert un compromís polític, un escàndol en majúscules. Després de l'1-O mai més res no serà igual, allò que ara ens sembla impossible un dia serà inevitable. Gràcies a tots i totes els que hi vau ser i el vau fer possible. L'1-O sense vosaltres no hagués estat possible.

MIREIA INGLA és portaveu d'ERC-MES



  • Comparteix:

OPINA

Identifica't per comentar aquesta notícia.

Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.

Avís important

Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims

Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors

No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal

Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.