I ho vam aconseguir entre tots i totes, perquè el govern de la Generalitat s'hi havia compromès i perquè la gent hi estava disposada; les urnes i les paperetes van viure un autèntic periple per a què aquell matí de diumenge els col·legis electorals poguessin obrir les seves portes. La sincronització va ser perfecte i això no passa cada dia.
Els santcugatencs i santcugatenques que vam ser-hi no oblidarem mai aquell dia, tants moments ens venen al cap, les hores prèvies a les escoles, quan van arribar les urnes i les paperetes de mans de tantes persones valentes que van fer de voluntaris, el moment d'obertura del col·legis, amb molts inconvenients per resoldre, i la incertesa i angoixa davant les amenaces constants que la policia i la Guàrdia Civil podien entrar a Sant Cugat. El pànic i alhora la determinació es veien reflectits als ulls de grans i petits.
I aquesta és la grandesa del 1-O. Aquesta comunió entre un govern compromès a complir el mandat democràtic rebut a les urnes fins a les últimes conseqüències i un poble disposat a protegir-les amb valentia i dignitat, conscients que posar-les no pot fer mai por i molt menys ser un delicte.
Aquell dia vam plorar, primer d'emoció, pensant en els que ja no hi són, en els nostres pares i mares, avis i àvies, persones que van esperar al llarg de tota una vida poder viure un moment així. També ploràvem de felicitat, pels nostres fills i filles, convençuts que la República Catalana és l'única manera de garantir-los un futur esperançador, pròsper i just. I malauradament també vam plorar de ràbia i indignació veient com els cossos de seguretat espanyols literalment apallissaven persones, destrossaven escoles i arrencaven les urnes de les mans dels voluntaris i voluntàries que les protegien.
No vam aconseguir tot allò per a res. Hem arribat molt lluny i amb molta, moltíssima gent convençuda que autodeterminar-nos és la solució. Tenim companys i companyes imputats, empresonats i exiliats per haver complert un compromís polític, un escàndol en majúscules. Després de l'1-O mai més res no serà igual, allò que ara ens sembla impossible un dia serà inevitable. Gràcies a tots i totes els que hi vau ser i el vau fer possible. L'1-O sense vosaltres no hagués estat possible.
MIREIA INGLA és portaveu d'ERC-MES
OPINA
Identifica't per comentar aquesta notícia.
Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.
Avís important
Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims
Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors
No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal
Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.