Els que em coneguin saben bé que molts no ens reconeixem en aquesta Constitució, i que ni tant sols teníem edat per votar-la, que s'ha de modernitzar, que s'ha de reformular i canviar. L'argument aquest que quan interessa els 'grans partits' es posen d'acord, no és ben bé així, no estem parlant ara en aquests moments de 'retocar-la', sinó de 'transformar-la' de 'reformar-la', és més jo apostaria per incloure automàticament la seva renovació cada cert temps.
Tornant al 6 i 7 de setembre l'espectacle va ser decepcionant i vergonyant per una institució amb el prestigi que tenia fins aleshores el Parlament de Catalunya, i això ens va conduir al primer d'octubre del 2017.
És sabut ja per tothom que un dels màxims actors perquè els fets no ens haguessin anat portant a l'abisme va ser el PSC i al seu capdavant en Miquel Iceta, en aquell moment s'intentava que el tren no acabés descarrilant com va passar a partir del 10 d'octubre i la fugaç declaració d'independència.
Vàrem viure amb inquietud aquest joc de 'cuit-i-amagat' amb les urnes, la vetlla de les escoles i centres de votació, l'eufòria matinal i la mofa constant ens va sortir molt cara a la ciutadania. Però tot va canviar en l'instant que la Policia Nacional i Guàrdia Civil va començar a carregar de manera indiscriminada i insultant, de manera desproporcionada i irracional, en aquell instant tota la força de la raó de l'Estat, o millor dit del Govern del PP va desaparèixer i es van desautoritzar. Els socialistes vàrem ser els primers a demanar la retirada de les forces de seguretat de l'estat (11h aproximadament), però ningú ens va fer cas, ni el Delegat del Govern, Enric Millo, ni el Ministre Zoido, ni gairebé els mitjans de comunicació (TV3 ni tant sols es va dignar a donar la roda de premsa d'Iceta en directe). En definitiva un despropòsit que ha causat dolor i pitjor arguments favorables a la causa independentista, i també a nivell internacional.
Gràcies a tot plegat, ara molts pobles i ciutats del país han posat nom a carrers i places pels fets del primer d'octubre, un fet que divideix a la ciutadania en blocs, que més enllà del recordatori segueix excloent a una bona part de la ciutadania, un mal auguri de com ha de ser el consens, l'acord, el pacte i la negociació.
De totes maneres ara hi ha una forta ventada d'esperança per reconduir la qüestió, no serà en setmanes ni en mesos, però el nou Govern de Pedro Sánchez en poc temps ha demostrat la seva predisposició a construir les bases per l'entesa, i que mentre, els governs estan per resoldre els problemes de la gent, perquè ens agradi o no els problemes no han desaparegut i amb unes institucions ofegades i intervingudes no es podia avançar.
PERE SOLER és portaveu del PSC
OPINA
Identifica't per comentar aquesta notícia.
Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.
Avís important
Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims
Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors
No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal
Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.