Deixar-se veure

Núria Gibert

Publicat: el 30/oct/18
Opinió| Columnes

No seré jo qui defensi la classe política en general. Tot i que em sembla un terme bastant inexacte i que de fet fa un flac favor a les classes populars, entenc que és una manera de dir que representa tot un cansament acumulat amb les institucions, la seva llunyania i sobretot, les prioritats que en les últimes dècades han anat fent retrocedir els interessos de les majories socials.

En primer lloc crec que no existeix aquesta classe, crec que cadascú defensa els interessos de la classe d'on prové i d'altres utilitzen la representació política per ascendir en això que en diuen viure de la teta pública. D'aquests n'hi ha autèntics experts, persones que fa 16, 20 anys que treballen a l'administració pública, en qualitat de representants.

Malgrat això, si en una imatge penso quan em diuen o em parlen de la classe política és en l'acte de sortir a la foto. Deixar-se veure. No saber explicar el pla d'habitatge de la teva àrea, però haver anat a tots i cadascun dels aniversaris dels casals de gent gran.

I em té preocupada perquè em sembla que és una percepció generalitzada, que la feina o la labor d'un regidor és anar a tots els actes d'una ciutat. Deixar-se veure, fer-se una foto i córrer cap al següent acte. Penjar-ho a les xarxes. Jo hi era, hi vam ser. Superficialitat i presencialisme.

Més enllà que l'estudi de la documentació, l'elaboració de propostes, l'estudi d'alternatives i la construcció d'un model polític d'una ciutat de 90.000 habitants és evidentment una feina tan ample i llarga com hom la vulgui fer, és una evidència que és incompatible amb assistir a tots els actes esportius, culturals i associatius que hi ha en una ciutat com Sant Cugat i alhora fer feina l'elaboració, profunditat, rigor.

També és clar, d'una manera d'entendre la política. Perquè des del meu punt de vista, no cal. No cal que hi sigui l'alcaldessa, no cal que la foto de l'aniversari de l'entitat de torn sigui la de l'alcaldessa fent un discurset, perquè no té sentit obrir qualsevol butlletí local i veure l'alcaldessa 14 cops, com si la ciutat fos ella. Un acte no és ni menys important que un altre en funció dels representants que hi assisteixin. Però és que a més, hem d'entendre que si són en un lloc, no són a l'altre.

Per això, en aquesta governança pdcatariana, s'ha extés la doble estructura politicogerencial. Per poder fer la feina, que efectivament i evidentment se li exigeix a un regidor, s'han hagut de contractar persones que fessin aquesta gestió; els càrrecs de confiança. No seria més lògic, que fugíssim d'aquesta lògica de deixar-se veure, i tornéssim a una estructura més prima i més barata on els regidors fessin la feina que han de fer?

NÚRIA GIBERT és la portaveu del grup municipal de la CUP-PC