Quina és la sanció per embrutar?

Víctor Alexandre

Víctor Alexandre


Publicat: el 2/nov/18
Opinió| Columnes

La situació amb què es desperta cada matí el parc de la Pollancreda de Sant Cugat els caps de setmana (i tota la setmana durant l'estiu) és realment vergonyosa. Tant les taules de fusta dels berenadors com els bancs, la pista de patinatge i la gespa del parc apareixen plens d'escombraries fruit de les festes que organitzen durant la nit una colla d'individus que converteixen tot allò que trepitgen en una cort de porcs. Hi ha de tot: infinitat d'ampolles d'alcohol i de refresc, gots, llaunes, embolcalls, plàstics de tota mena, capses de pizza, restes de menjar... Tot escampat per terra o damunt de les taules i dels bancs. I les papereres buides, naturalment.

Jo hi passo cada dia i sóc testimoni ocular de les conseqüències d'aquest incivisme. He fet fotos des de tots els angles, en tinc una col·lecció, i alguns veïns de les cases del davant m'han comentat que n'estan fins al capdamunt. Però no només per la porqueria que deixa la gentalla esmentada, sinó pel soroll que fan en plena nit totalment aliens als drets de la col·lectivitat. És obvi que unes hores més tard passa un escombriaire de l'Ajuntament que recull tots els detritus, no caldria sinó!, però aquesta no és la qüestió. La qüestió és que hi ha gent que, a més de ser rematadament bruta i mal educada, no sent el més mínim respecte per ningú. És l'egoisme i la manca de respecte elevats a la categoria de menyspreu absolut pel que significa viure en règim de comunitat.

Estaria bé que les patrulles de la policia local fessin alguna cosa que toqués la butxaca dels incívics. Em deia una amiga alemanya: els carrers d'Alemanya no estan més nets que els de Catalunya perquè els alemanys naixem més predisposats que els catalans a ser nets. Estan més nets perquè nosaltres, a diferència de vosaltres, multem per embrutar.

VÍCTOR ALEXANDRE és escriptor i periodista