Inicia sessió 
Registra't
Amb tretze intèrprets en escena, un dels quals el santcugatenc Carles Martínez, que està esplèndid en el seu paper de l'amanerat i fatxendós espanyol Don Adriano de Armado, el muntatge és una autèntica delícia. Ho és escenogràficament, ho és quant a llum, colors i vestuari, que són d'una gran bellesa plàstica, i ho és també per una formidable direcció d'actors i actrius. Tots 13 (Arnau Puig, Peter Vives, Aleix Melé, David Anguera, Queralt Casassayas, Oriol Genís, Laura Pau, Sara Espígul, Mima Riera, Sílvia Forns, Maria Calvet i Pep Anton Muñoz) brillen amb la mateixa intensitat que el llenguatge que Shakespeare posa en llavis dels seus personatges.
Pere Planella ha situat l'acció més a prop en el temps, concretament a les primeries del segle XX, una època de reivindicació del dret a vot de les dones, que va tenir tanta força a Anglaterra, i que a Catalunya va comptar amb figures destacades com l'escriptora Carme Karr. En aquest context, hi trobem un conjunt d'elements que resulten perfectament familiars per a l'espectador català d'avui, com ara l'ús que el Poder fa de la llei, per tal de retallar les llibertats individuals i col·lectives tot sotmetent la ciutadania a la seva voluntat. La voluntat del Poder és llei, i els càstigs per als transgressors són brutals. No hi ha càstig, en canvi, quan el transgressor és el Poder. En aquest cas, el Poder en té prou de reinterpretar la llei a la mesura dels seus interessos. Una petita joia.
VÍCTOR ALEXANDRE és escriptor i periodista
OPINA
Identifica't per comentar aquesta notícia.
Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.
Avís important
Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims
Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors
No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal
Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.