Inicia sessió 
Registra't
Són les tradicions del barri, del municipi, de la ciutat o del país, fins i tot algunes pròpies de les famílies més eixerides. Fan el record i amb els mitjans d'antuvi les imatges són la finestra que evoca com era -o com recordem- el moment. Tota una construcció positiva d'on extrèiem aquelles frases, accions o línies per resumir de forma excel·lent tot un conjunt de variables que cap ordinador podria processar.
Quina necessitat de tenir records! Qui pogués tenir memòria infinita per mantenir, cosir, millorar, en essència, fer valors de tot el que abans no podíem per manca de força, edat, recursos, enteniment i coneixement. Ara que podem encara recordar, mentre no ens emporti el monstre del temps i sempre que la fama -segons Lorca- no ens esborroni per sempre.
Avui que recopilem els records per no caure en errors i per mantenir la memòria, pensem en quina memòria hem de deixar? I pensem en quines seran les tradicions del futur? Si aquelles que representem avui fan referència a les passades, cóm han de ser les nostres quan llavors siguin tradicions?
Desitjo unes tradicions que poc a poc. o d'acord amb el que podem acordar, estiguin en la línia de la nostra evolució, de la nostra creixent empatia al medi i amb l'entorn, a tots els éssers vius que ens envolten i sigui una còpia simbòlica del que ens identificava, però mai una reproducció fidel de tot allò que fèiem. No cal tornar a portar rucs ni cap altre animal tirant de carros -i pitjor si mai no ho han fet-, no exposar-los a crits, timbals, ni accions d'esforç extrem per molt vernís d'educació en valors i de respecte pels animals que hi posem. És anacrònic.
Educar en valors sense oblidar les tradicions es tenir les finestres per mostrar tot allò d'on venim i gràcies als que som amb la principal convicció que ja no cal fer-ho. I potser hem de retre homenatge i respecte a tots els que ens antecedeixen però ja no cal, no és necessari. Hem de tenir altres objectius, ser més precisos i fer de la modernitat i dels recursos que tenim a la mà allò per no repetir les accions que no ens fa sentir orgullosos. Ja no.
Els Tres Tombs, com altres tradicions amb manca d'empatia, no em representen. Si que m'agrada recordar-les, i és bo. No és de rebut calcar-les, reproduir-les -a banda de fals i caricaturesc-; no planteja la base de les futures tradicions on es plasma la representació social actual. Volem que d'aquí a cent anys ens recordin com aquells que no van evolucionar en el tracte amb els animals i només es dedicaven a representar tot allò que feien fa 200? Realment no tenim res per mostrar ni deixar per un futur? Jo no vull que em recordin així.
ÀLEX CUESTA és membre de la Plataforma Animalista de Sant Cugat (PAS)
OPINA
Identifica't per comentar aquesta notícia.
Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.
Avís important
Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims
Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors
No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal
Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.