Alonso-Cuevillas, dies abans del Judici de la Vergonya

Víctor Alexandre

Víctor Alexandre


Publicat: el 8/feb/19
Opinió| Columnes

Amb la sala del Casal Torreblanca, amb capacitat per a 150 persones, plena de gom a gom, Jaume Alonso-Cuevillas, catedràtic en dret processal i advocat del president Puigdemont i dels exconsellers Lluís Puig i Clara Ponsatí, va donar no fa gaire una formidable conferència sobre totes les línies vermelles establertes per la Declaració Universal dels Drets Humans que l'Estat espanyol ha travessat i que vol culminar en l'anomenat 'Judici de la Vergonya' previst per al 12 de febrer contra nou persones innocents acusades d'haver posat les urnes al servei de la ciutadania per tal que aquesta, pacíficament i democràticament, expressés la seva opinió sobre la independència de Catalunya.

Un Estat totalitari com l'espanyol és al·lèrgic a les urnes, els té pànic. Pànic! Per això, llevat que els polítics que les posen siguin de la seva corda i allò que pregunten no en qüestioni el poder, desplega tota la seva violència contra els qui ho fan possible i contra els votants. El tirànic no té altra dèria que perpetuar-se en el poder. Només la tirania permet el manteniment d'un principi totalitari com la 'Unidad de España', en nom del qual s'han exterminat milers i milers de persones al llarg de la història. Per això Alonso-Cuevillas ha explicat que en els 35 anys que porta fent classes de dret processal a la Universitat de Barcelona mai no havia arribat a un paroxisme de distorsions com el que ha hagut de superar en el darrer mig any.

Certament, només els estats totalitaris tenen presos polítics, obren causes contra un miler de dissidents, vexen i humilien els empresonats i celebren judicis polítics després de llargs empresonaments sense sentència. Això és l'Estat espanyol, tot un referent per a Turquia. Per sort, el judici serà una pantalla a través de la qual tot el planeta podrà veure fins a quins extrems l'Espanya eterna està disposada a arribar per sotmetre la nació catalana a 'las leyes, usos, costumbres y tribunales de Castilla'. Fa segles que malden per aconseguir-ho i no han reeixit. I això els cou. Renoi, si els cou! Només cal veure la ràbia amb què ataquen els tribunals d'estats democràtics que els posen en evidència, com ara Alemanya, Dinamarca, Regne Unit o Suïssa.

Diu Alonso-Cuevillas: 'Hi ha molta gent que no era independentista, però que s'ha sentit indignada i atemorida davant d'aquesta impunitat amb què l'Estat espanyol és capaç d'empresonar gent innocent i portar a terme una repressió que ha afectat no només líders polítics, sinó mestres, policies, manifestants, cantants, alcaldes...' Doncs sí, és lògic, perquè la salvaguarda dels drets humans és un deure universal que afecta tot demòcrata, pensi com pensi. Ja no és, per tant, que el poble català tingui tot el dret del món de ser lliure, la qüestió és que cap espanyol veritablement demòcrata es pot sentir orgullós de pertànyer a un Estat així.

Magnífiques, finalment, les paraules del catedràtic en el seu acte a Sant Cugat: 'Ve un moment de màxima repressió. Durant un temps, continuarem patint moments col·lectius de molt de dolor. Però la força d'un poble que segueix mobilitzat, que malgrat la repressió segueix tossudament alçat, és imparable. El poble català podrà expressar la seva voluntat'.

VÍCTOR ALEXANDRE és escriptor i periodista