Vetlla, revetlla, bena o berbena


  • Comparteix:

alex.cuesta

Alex Cuesta


Publicat: el 20/jun/19
Opinió
Més Columnes de l'autor
PDF

Avui anant a la feina ben d'hora, ja sentia gent al tren parlar de la revetlla i sobre aquests tres dies, -com si fossin pocs- per organitzar conjuntament un sopar o una sortida per racons que normalment no sovintegem.

Potser inconscientment ja sento l'olor de foguera, de cremat i pólvora. Sento batzegades de fons, d'aquells que volen espantar a les bruixes -tal i com 'diu' la tradició- a cop de petard. No és ben bé així, més aviat es fa amb foc i cançons, per celebrar la verema i per donar força al Sol, que mitjançant el solstici del 21 de juny afluixa les forces i escurça els dies. Un foc per il·luminar i que, amb els anys, serveix per cremar totes aquelles coses que no volem tenir a prop.

En qualsevol cas, de fogueres ja no es veuen gaires pel municipi, ni tan sols algunes controlades en llocs preparats per poder gaudir de la tradició o de la història, que no són ben bé el mateix. La primera -la història- sorgeix de la concatenació de fets humans amb el pas del temps. La tradició sorgeix de fer-nos esclaus d'aquests fets -o d'altres. Per tant, d'aquelles tradicions som súbdits i penso en que val més pair la història en el sentit de fer evolucionar les tradicions en vers les nostres necessitats culturals, i no a l'inrevés. És trist veure com forcem les accions per 'acomplir la tradició', o el que interpretem d'allò.

Arribat ja a la feina i fent un cafè amb els companys, també comentem les coses que faríem aquests tres dies i escaig -pel tema de l'ambient previ-: -Jo aniré a passar el cap de setmana a casa d'uns amics i passar junts la revetlla.

Mentre d'altres: -Crec que em quedaré pel barri que fan un sopar popular a la plaça. o -Potser marxo a un festival d'estiu a la platja.
En el meu cas, i conscient que porto uns 7 anys fent el mateix, he començat precisament per això, en el que em toca cada any i que faig molt orgullós. Em quedo a casa unes 24 hores seguides. I no surto al carrer, ni a celebrar ni a tirar petards, ni a cremar mobles ni apunts o papers vells. Em quedo a casa passant calor. Es igual que la nit sigui fresca i senti la xerinola passant, tanco finestres i persianes fins la foscor més absoluta. No faig revetlla, faig vetlla absoluta i amb molta tristor al cor. Passo la nit intentant calmar al meu gos amb la idea fugaç que li pugui donar un atac de cor o un atac d’ansietat. I no penso en medicar-lo tot i que sigui amb prescripció veterinària. Ni penso en suar com en una sauna. Fins i tot em poso pantalons llargs, per evitar les esgarrapades de por. No hi ha possible consol. I de cop silenci absolut, millor canviem de tema al esmorzar.

Quasi cada dia de l'any, penso en com de miserables són les tradicions i que no les mereixem com a cultura en absolut. Les convertim -a banda de un tema comercial- en competència del més fort, més potent i més sorollós. No es just que passin per això i per culpa nostre, conscient. No és just que comenci a odiar l'inici de l'estiu pel sol fet de no poder gaudir-ho tots i al carrer.

Ho desitjo de tot cor, una festa per a tots on ningú pateixi i que tot el que tenim a les nostres mans -la cultura, la tecnologia, el coneixement...- es faci servir per incloure i no permetre que ens haguem que tancar a casa, refugiats i amb por alguns i tristesa d'altres. I si només pogués demanar una cosa, amb la bona intenció de no prohibir ni obligar, desitjaríem molts de nosaltres, que només fos un dia – o una nit- i no 7 dies abans i setmanes després- que no pugui baixar ni al carrer de dia o de nit, a fer les seves necessitats, tot sigui que algú que vetlla per les tradicions, em faci vetllar a mi més de 3 setmanes, al cap i a la fi. Bona vetlla a uns, bona revetlla als altres.

ALEX CUESTA HIDALGO és membre de la PAS Sant Cugat



  • Comparteix:

OPINA

Identifica't per comentar aquesta notícia.

Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.

Avís important

Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims

Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors

No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal

Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.