En qualsevol cas, de fogueres ja no es veuen gaires pel municipi, ni tan sols algunes controlades en llocs preparats per poder gaudir de la tradició o de la història, que no són ben bé el mateix. La primera -la història- sorgeix de la concatenació de fets humans amb el pas del temps. La tradició sorgeix de fer-nos esclaus d'aquests fets -o d'altres. Per tant, d'aquelles tradicions som súbdits i penso en que val més pair la història en el sentit de fer evolucionar les tradicions en vers les nostres necessitats culturals, i no a l'inrevés. És trist veure com forcem les accions per 'acomplir la tradició', o el que interpretem d'allò.
Arribat ja a la feina i fent un cafè amb els companys, també comentem les coses que faríem aquests tres dies i escaig -pel tema de l'ambient previ-: -Jo aniré a passar el cap de setmana a casa d'uns amics i passar junts la revetlla.
Mentre d'altres: -Crec que em quedaré pel barri que fan un sopar popular a la plaça. o -Potser marxo a un festival d'estiu a la platja.
En el meu cas, i conscient que porto uns 7 anys fent el mateix, he començat precisament per això, en el que em toca cada any i que faig molt orgullós. Em quedo a casa unes 24 hores seguides. I no surto al carrer, ni a celebrar ni a tirar petards, ni a cremar mobles ni apunts o papers vells. Em quedo a casa passant calor. Es igual que la nit sigui fresca i senti la xerinola passant, tanco finestres i persianes fins la foscor més absoluta. No faig revetlla, faig vetlla absoluta i amb molta tristor al cor. Passo la nit intentant calmar al meu gos amb la idea fugaç que li pugui donar un atac de cor o un atac d’ansietat. I no penso en medicar-lo tot i que sigui amb prescripció veterinària. Ni penso en suar com en una sauna. Fins i tot em poso pantalons llargs, per evitar les esgarrapades de por. No hi ha possible consol. I de cop silenci absolut, millor canviem de tema al esmorzar.
Quasi cada dia de l'any, penso en com de miserables són les tradicions i que no les mereixem com a cultura en absolut. Les convertim -a banda de un tema comercial- en competència del més fort, més potent i més sorollós. No es just que passin per això i per culpa nostre, conscient. No és just que comenci a odiar l'inici de l'estiu pel sol fet de no poder gaudir-ho tots i al carrer.
Ho desitjo de tot cor, una festa per a tots on ningú pateixi i que tot el que tenim a les nostres mans -la cultura, la tecnologia, el coneixement...- es faci servir per incloure i no permetre que ens haguem que tancar a casa, refugiats i amb por alguns i tristesa d'altres. I si només pogués demanar una cosa, amb la bona intenció de no prohibir ni obligar, desitjaríem molts de nosaltres, que només fos un dia – o una nit- i no 7 dies abans i setmanes després- que no pugui baixar ni al carrer de dia o de nit, a fer les seves necessitats, tot sigui que algú que vetlla per les tradicions, em faci vetllar a mi més de 3 setmanes, al cap i a la fi. Bona vetlla a uns, bona revetlla als altres.
ALEX CUESTA HIDALGO és membre de la PAS Sant Cugat
OPINA
Identifica't per comentar aquesta notícia.
Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.
Avís important
Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims
Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors
No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal
Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.