Opinió

La sessió de les corts del govern de la República Espanyola a Pins del Vallès


  • Comparteix:

joan.lopez

Joan López


Publicat: el 31/juliol
Opinió| Columnes
PDF |

30 de setembre de 1938. Estem encara a un any de l'esclat oficial de la Segona Guerra Mundial, però a només unes setmanes de què un jove Orson Welles emeti per la CBS, en la programació especial de Halloween, la versió radiofònica de 'The War of the Worlds' d' H.G Wells, i el pànic s'apoderi d'alguns carrers de Nova York i Nova Jersey per por a una invasió extraterrestre que exterminaria la raça humana sota l'efecte mortal dels seus gasos tòxics. Alguns encara no sabien que per parlar d'extermini no calen els extraterrestres.

Però tornem a aquesta data. Hitler ja ha ocupat Renània, s'ha annexionat Àustria, i ara les seves pretensions expansionistes miren cap a Txecoslovàquia. Davant d'aquesta nova amenaça, França i el Regne Unit opten per permetre l'avanç de la Wehrmacht per la franja dels Sudets amb l'esperança que els nazis acompleixin l'acord de no anar més enllà. Tot això, sense ni tan sols preguntar als txecoslovacs. Així ho signen Hitler, Mussolini, Daladier i Chamberlain en els anomenats acords de Munich. Els governs britànic i francès haurien de pagar cara les seves vacil·lacions en un nou pas cap a una nova guerra continental atiada pels feixismes i el nazisme i facilitada pels errors i les pors de les democràcies occidentals.
A l'estat espanyol, fa dos anys que dura la guerra contra el feixisme. I si parlem de lluita contra el feixisme, hem de parlar de lluita de classes, del món obrer i camperol, de l'internacionalisme i la solidaritat de classe, dels somnis d'igualtat i transformació social, i també del paper que han jugat les diferents burgesies nacionals que s'han recolzat en els feixismes per afavorir llurs interessos econòmics.
Aquell divendres, un bombardeig feixista a Cornellà causà tres morts, entre ells un nen. A Toledo, l'aviació republicana bombardejà una fàbrica d'armes enemiga, mentre als teatres de Madrid i Barcelona, s'estrenaven obres com ara 'Yo soy un señorito' al Lara o 'La casta Susana' al Capitol, i als cinemes es podia veure alguna aventura d'en Popeye. Cultura, diversió i normalitat com a forma d'encarar el terror de les bombes.
Mentrestant, la batalla de l'Ebre està enquistada i no pinta gens bé. L'ofensiva republicana havia estat aturada per la potent artilleria i les forces aèries nacionals. Les tropes en retirada tractaven de mantenir el màxim de temps les màximes posicions conquerides. Resistir és la consigna.

Aquell dia, el legítim govern de la República, traslladat a Barcelona, es reuneix en Corts al monestir de Sant Cugat, llavors Pins del Vallès. Gràcies a la tasca de l'historiador local José Fernando Mota, els escrits del qual he fet servir per redactar aquest article i per tant em veig obligat a esmentar-lo, en tenim prou informació sobre aquells fets. El lloc s'havia mantingut en secret fins a última hora, no obstant això, una munió de gent va envair carrers i places per rebre als polítics. Tant el president Negrín com el ministre d'Estat Álvarez Vallo o l'exministre de defensa Indalecio Prieto no es van haver de desplaçar gaire, ja eren veïns de la Vila.
En aquella sessió, el president Juan Negrín, després d'un llarg discurs en què va explicar la difícil situació per la qual travessa el país i va homenatjar a l'Exèrcit Popular i les Brigades Internacionals, les quals acabaven de ser retirades del front en un intent de guanyar-se la confiança dels països integrants del Comitè de No Intervenció, fa una crida a la resistència. Les esperances republicanes es dirigeixen cap a Europa, on la guerra, àmpliament assajada per les forces de l'eix a la Guerra Civil espanyola, estava a punt d'esclatar en tot el continent. Amb aquestes paraules, Negrín va descriure la situació:
'... el Gobierno de la República, ha tropezado en muchas ocasiones por parte de quienes no se han dado cuenta de que aquí estamos defendiendo, no una causa política, ni siquiera la causa de España, sinó una causa que representa la futura orientación del mundo; hemos tropezado con una incomprensión lamentable, però que no mejoraríamos ahora con lamentaciones.'
Després de la derrota del bàndol republicà a la Batalla de l'Ebre, el 26 de gener de 1939, a les 11.30 hores, les tropes franquistes entraven a Sant Cugat del Vallès, on diferents unitats militars republicanes s'havien instal·lat amb l'objectiu de frenar l'enemic per evitar la seva entrada a Barcelona. Molts santcugatencs havien fugit, però d'altres van rebre als militars colpistes amb aplaudiments. L'1 d'abril de 1939, finalitza la guerra a Espanya. Cinc mesos després, Hitler envaeix Polònia i França i Anglaterra li declaren la guerra.
Tornem al 2019. Un any que hem commemorat a la nostra ciutat la repressió de les víctimes santcugatenques del franquisme el dia de l'aniversari de l'entrada de les tropes nacionals. Entre els organitzadors hi va haver problemes a l'hora d'esmentar conceptes com moviment obrer o República Espanyola, per tal que tothom se sentís còmode amb el text. Al final es van incloure. Després, membres dels CDR, menyspreant la sang vessada pels combatents antifeixistes, també la dels socialistes, van expressar en la premsa local el seu malestar per la presència del PSC en l'acte. Poc després, a Colliure, manifestants independentistes van interrompre l'homenatge a Antonio Machado cridant feixistes a republicans espanyols.
Guerra Civil, Guerra Mundial, Pins del Vallès, Sant Cugat, Catalunya, Madrid, Europa, feixisme, lluita de classes, Hitler Mussolini, Franco... Encara hi ha qui intenta vendre'ns una versió de la Guerra Civil com un conflicte entre Espanya i Catalunya. La celebració de la sessió de corts del govern de la República Espanyola al Monestir de Sant Cugat és una prova més de què la cosa no anava d'això. I potser per això, durant l'anterior govern convergent, aquesta data ha passat normalment sense gaires commemoracions. O posem la Història al seu lloc, sense interessos partidistes, o potser algun dia, quan tornem a témer alguna invasió extraterrestre, alguns no s'adonaran que per veure una realitat tan distorsionada com si vinguéssim d'un altre món, no ens calen els marcians.
JOAN LÓPEZ es Conseller Nacional i membre de l'executiva local del PSC



Comenta-ho a Facebook

OPINA

Identifica't per comentar aquesta notícia.

Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.

Avís important

Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims

Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors

No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal

Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.

Aconsegueix els vídeos de Cugat TV en DVD

Mira el catàleg de la Botiga de cugat.cat