Cròniques del confinament

Víctor Alexandre

Víctor Alexandre


Publicat: el 3/abr/20
Opinió| Columnes

Per anys que passin, el confinament en què ens trobem quedarà per sempre en la nostra memòria, això és un fet tan real com el confinament en si mateix. Cap de nosaltres no havia viscut res de semblant. Evidentment hi ha les guerres, però són una altra cosa per més que el govern espanyol s'entesti a emprar un llenguatge militar cada cop que parla del coronavirus i a exhibir generals carregats de medalles perquè ens alliçonin.

No és estrany, però, que l'Estat espanyol s'expressi d'aquesta manera. Un Estat que celebra les seves diades i les seves commemoracions oficials amb grans parades militars i que envia l'exèrcit al Saló de la Infància per ensinistrar nens i nenes, no pot tenir cap altra concepció del món: ordres, ordres, ordres, obediència, submissió, uniformes, medalles, legionaris, fusells, tancs, canons, avions. Personalment sóc al·lèrgic a aquesta concepció del món i em fa venir basques. Si aquest és el tarannà del 'gobierno de izquiedas' de PSOE i Podemos, ja ens podem fer una idea de com és la ultradreta!

Pel que fa a Sant Cugat, el comportament de la gent és força modèlic. La ciutat està pràcticament paralitzada, tothom ha entès que romandre a casa és un deure envers la col·lectivitat i només es veuen pel carrer aquelles persones que fan coses essencials, com ara comprar menjar, llençar les escombraries, anar a la farmàcia, passejar el gos i poca cosa més. Queden, malauradament, els autònoms, que el govern espanyol ha deixat tirats i desesperats. En aquest cas, sembla inevitable que hi haurà molts drames.

La consciència social consisteix a pensar sense egoisme. Tothom és susceptible de contreure la Covid-19, i pot arribar un moment en què cadascun de nosaltres tingui algú de la família, un parent, un amic o un conegut que n'hagi estat víctima, ja sigui lleu, greu o mortal. No hi ha refugis, el virus es nodreix del contacte interpersonal, i, sense vacuna, la millor protecció és el confinament.

En el cas concret de Sant Cugat, he rebut missatges preguntant-me com es pot accedir als Serveis Socials municipals. La manera d'accedir-hi és telefònica i, com informava Cugat Mèdia, cal fer-ho a aquests números: 93.674.23.83 i 902.222.292. Pel que fa a la ciutadania, la resposta ha estat molt bona i hi ha el cas, per exemple, d'un col·lectiu que es diu Aplec Jove de Sant Cugat (tel. 631.664.015) que assisteix les persones grans o dependents, i també les que tenen altres necessitats. I el mateix fa el Bloc Florestà (tel. 626.162.890). La solidaritat sempre és necessària, però en l'actual situació, és vital.

VÍCTOR ALEXANDRE és escriptor i periodista