Fem futur. Algú en sap com?


  • Comparteix:

pablo.beceiro

Pablo Beceiro


Publicat: el 15/abr/20
Opinió
Més Columnes de l'autor
PDF

Dissimulem. Dissimulem. Que sembli que tot va bé. Que sembli que no hi ha gent malalta, que no hi ha persones al nostre voltant sense ocupació, que no hi ha persones amb por... Dissimulem per no posar-nos a plorar. No tenim temps ni energia per plorar. Ens hem de ficar de seguida a construir el nostre futur, que serà per força nou.

Com ens sortirem d'aquesta situació tràgica? Què cal fer? Algú en sap?

No serà fàcil trobar les respostes encertades. Per tant, hem de posar-nos des d'ara a buscar les solucions per no tornar a viure aquesta experiència, per no tornar a patir, per no tornar a deixar marxar als nostres sense acomiadar-nos d'ells.

De totes les idees que he escoltat durant les darreres setmanes, he triat cinc propostes per tornar a viure segurs:

Cal protegir als més grans
Aquesta és la prioritat primera i més important. La crisi i la malaltia de la Covid-19 ens ha obert les portes d'algunes residències que, fins ara, no volíem veure i ens estaven amagades. La malaltia ens ha obert les portes i hem descobert allò que no volíem veure: una situació moltes vegades lamentable, sense respecte per les persones més febles, sense un mínim de qualitat ni dignitat. Com va ser possible que morin a les residències sense que ningú ho comuniqui? Tan abandonats estaven? Això no pot tornar a passar. Les residències són serveis públics i hauran d'estar molt més controlades per les administracions, perquè compleixin el mínim de benestar que mereixen les persones grans.

Calen més llits hospitalaris
El nostre punt més feble ha sigut la manca de places hospitalàries. A França i al Regne Unit tenen el doble de llits que la mitjana d'Espanya. A Alemanya tenen tres vegades més. Aquest és un dels motius que explica la tragèdia que estem patint. Calen més llits hospitalàries i cal invertir més en el servei públic de salut. A Alemanya i al Regne Unit, el servei de salut és al 99% públic i és l'orgull nacional. Hem presumit també del nostre servei públic de salut, universal i gratuït. Ara cal donar-li la qualitat que reclamen els especialistes de la salut, les marees blanques, i començant per tornar els diners de les retallades de 2012 al 2016, quan van desaparèixer molts llits dels hospitals públics.

Llits hospitalaris a Espanya
Llits hospitalaris a Espanya" class="img-responsive / Foto: Cedida per Pablo Beceiro


Cal identificar-nos i comptar els contagis
Per poder tornar a la feina i a la vida quotidiana que volem viure, hem de poder garantir que no ens podem contagiar ni podem contagiar els altres. Per tant, haurem de testar-nos tots. Amb el resultat del test, cadascú de nosaltres disposarà d'una mena de DNI víric, que permetrà desplaçar-nos si ja tenim anticossos del virus i no podem contagiar ningú ni estem en perill.
Aquesta idea bàsica és una proposta del metge Oriol Mitjà, i ens permetrà a la majoria de nosaltres tornar amb seguretat a la vida quotidiana.

Cal invertir en un exèrcit sanitari mundial
Tots els estats del món inverteixen quantitats monumentals de diners en mantenir exèrcits amb la sana intenció de no haver de fer-los servir mai. Doncs haurem d'estalviar en exèrcits militars per construir un nou Sistema Global Sanitari que pugui reaccionar amb total immediatesa en cas que arribi la pròxima pandèmia. Aquesta organització serà finançada per tots els estats i organismes internacionals per mantenir una mena d'exèrcit sanitari mundial, sempre entrenat i disposat per actuar a qualsevol lloc del món abans que les epidèmies futures s'estenguin a tot arreu i sigui massa tard.

Aquesta idea l'explica molt bé Bill Gates, en una xerrada de 2015, després de la crisi de l'Ebola.

Ens calen aventures sense sortir de casa: un Sant Jordi casolà
Mentrestant, mentre arriba el temps que vindrà i podem construir el futur perquè el present ja no ens ocuparà tota la nostra capacitat, aprofiteu ara el temps d'atesa per viure aventures sense sortir de casa. El pròxim Sant Jordi no tindrà lloc a l'abril, però podem viure amb els nostres llibres, podem llegir i rellegir amb passió. Podem reviure les aventures dels que ja van passar per experiències com aquesta i aprendre d'ells. Hi ha tants llibres sobre pandèmies i contagis massius! Tot i que aquest Sant Jordi es farà al juliol, puc recomanar-vos llibres per a l'abril. Grans narracions relacionades amb la pandèmia:

- 'Vida quotidiana a la ciutat de Barcelona durant la pesta negra', de Jordi Günzberg i Moll
- 'Decameron', de Giovanni Boccaccio
- 'Qui va trencar les reixes de Monte Lupo?', de Carlo Maria Cipolla
- 'Diari de l'any de la pesta', de Daniel Defoe
- 'La pesta', d'Albert Camus
- 'La plaga', d'Ann Benson

I per acabar, un homenatge del gran Sèneca als més grans: 'Elogi de l'ancianitat'.

Gaudiu d'aquestes lectures o també de les que trieu vosaltres. Segur que són també molt interessants perquè són les vostres. Això sí: no us les quedeu per vosaltres sols. Millor compartir-les. Ja estic esperant les vostres recomanacions. Fins Sant Jordi!

PABLO BECEIRO és membre l'executiva del PSC



  • Comparteix:

OPINA

Identifica't per comentar aquesta notícia.

Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.

Avís important

Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims

Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors

No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal

Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.