Crisi sanitària, solucions polítiques

Vicenç San Francisco

Vicenç San Francisco


Publicat: el 13/mai/20
Opinió| Columnes

Al mes de gener no podíem sospitar que una infecció a la Xina tindria les conseqüències que avui vivim. A hores d'ara, ja ningú ignora que la pandèmia no és només una crisi sanitària; afecta el conjunt de les relacions socials, i commociona a la totalitat dels actors, de les institucions i dels valors, per aquest motiu, necessita solucions polítiques.

Podem constatar dues formes completament diferents per resoldre aquesta crisi, per un costat la solució dels països governats pel populisme amb els exemples dels EEUU de Trump o el Brasil de Bolsonaro, que davant d'aquest repte prefereixen salvar l'economia a les persones. Per altra part tenim la solució de la majoria d'Estats Democràtics del món, que posats en aquest conflicte prefereixen salvar vides i deixar l'economia en segon terme.

Estar confinats a casa per evitar el contagi és la solució per evitar el col·lapse de la sanitat. Els efectes d'aquesta pandèmia no són els mateixos a tots els països del món, i potser també té una causa directa les decisions polítiques del passat i de privatitzar la sanitat publica; Alemanya té 813 llits hospitalaris per cada 100.000 habitants i Espanya 290 llits x 100.000 habitants, mentre que la mitja Europea és de 514 llits x 100.000 habitats, però el pitjor de tot és la baixada de llits des de 2007 al dia d'avui.

Decidir que el més important és la vida i les persones implica decisions polítiques per no deixar a ningú fora del sistema social. El confinament ens dóna una previsió de la caiguda del PIB d'un 9,2% i una pujada de l'atur a un 20% aquest any, això significa per a molta gent la pèrdua dels seus ingressos econòmics i la paralització de l'economia a escala global, Ja venim d'una situació molt dolenta, segons el relator de l'ONU Philip Alston entre 2007 i 2017 l'1% dels més rics d'Espanya van incrementar la seva riquesa un 24% mentre que el 90% solament ho va fer un 2%. En 2018, el 26,1% de la població a Espanya, i el 29,5% dels menors, es trobaven en risc de pobresa o exclusió social.

L'actual crisi econòmica és d'una complexitat inèdita, és diferent de tot el que hem conegut en la història, per aquest motiu és necessari proposar mesures també extraordinàries. La redistribució de la riquesa ha de situar-se en l'agenda política; els privilegis dels més rics han de posar-se en qüestió. Polítiques com la renda bàsica o la imposició sobre la riquesa han de començar a considerar-se. Una renda bàsica i una renda màxima són propostes per a equilibrar una sortida a la crisi que ja tenim en aquests moments.

També és una decisió política la relació entre govern i oposició. La col·laboració entre govern i oposició s'ha donat pràcticament en tota Europa on s'ha aconseguit aïllar a la ultradreta. A Espanya veiem una oposició més preocupada per exterminar al govern que per eliminar la Covid -19, ocupats en difondre faules fomentant la crispació i fins i tot caient en la contradicció; en la votació de la quarta pròrroga de l'estat d'alarma alguns partits han votat en contra tot i estar a favor de les mesures aplicades (Junts per Catalunya, ERC, CUP i VOX són els 75 vots en contra).

Radicalment diferent és l'actitud a Portugal on Rui Rio, líder de l'oposició, va afirmar: 'Li desitjo coratge, nervis d'acer i molta sort al govern perquè la seva sort és la nostra sort'.

VICENÇ SAN FRANCISCO és secretari d'organització del PSC Sant Cugat