Opinió

Feminisme & LGTBI


  • Comparteix:

paula.nunez

Paula Núñez


Publicat: el 24/juny
Opinió| Columnes
PDF |

El dia 19 de juny es va iniciar la primera edició de #Fem Escola Dolors Renau, per la secretaria de polítiques feministes del PSC, liderada per la Sònia Guerra. La Dolors Renau va ser una dona feminista i socialista, i amb el seu nom recordarem sempre la importància de la formació feminista per un món just i una societat encaminada a la igualtat i la dignitat de les dones. I fem el reconeixement que es mereix pel seu treball i el seu valor com a persona, que ha deixat un buit als cors de molts companys i amics del partit.

A l'escola es va parlar de temes que ara són les primeres exigències feministes. Es va parlar de la violència de gènere, de l'economia feminista amb temes tan fonamentals en la nostra societat com la correspondència de les cures, eliminant el terme conciliació que ha estat la trampa per a la igualtat laboral de les dones. També es va parlar del teletreball, noves masculinitats i es va fer una taula amb les alcaldesses feministes que ens van explicar els seus projectes en perspectiva de gènere, a mi m’agrada dir perspectiva feminista per la confusió que existeix en el concepte de gènere.

En una de les taules es va tractar un tema central, urgent i molt polèmic per la tensió entre les feministes i el col·lectiu Trans, i per les friccions que ha provocat dins dels mateixos moviments feministes i LGTBI. El debat sobre la famosa Teoria Queer i la consolidació del gènere com a categoria humana, és a dir, com a categoria natural eliminant el sexe biològic. Tenim per una banda la lluita de les feministes que veuen com es vol eliminar el subjecte polític del feminisme (el borrado de la mujer), la dona que neix dona i que és oprimida per néixer amb un sexe determinat, negant una realitat constatada i que afecta a més de la meitat de la població mundial. I per altra banda les persones trans que al·leguen la lliure determinació de la seva identitat i que volen eliminar el sistema garantista jurídic (tots els tràmits i requisits mèdics i administratius per poder canviar la identitat sexual) i optar pel sistema del sexe sentit.

Aquest debat seria innecessari en societats igualitàries i equitatives, la igualtat entesa com el reconeixement de la diferència equitativa, on la diferència biològica i fisiològica no fos un condicionant de jerarquia entre dones i homes.

Com a feminista explicaré la meva anàlisi del que està passant. Primer de tot veig una confusió amb el concepte gènere i confusions entre la transsexualitat i transgenerisme. El gènere, una eina analítica feminista, és una construcció social i l’instrument del sistema patriarcal per establir un sistema jeràrquic mitjançant l’educació i socialització segregada entre nens i nenes, homes i dones. És un concepte que les feministes entenem que s’ha d’abolir si volem una societat d’iguals (no oblidem que lluitem conjuntament amb les altres opressions com la de classe, la racial o les repressions als col·lectius com l'LGBTI). Però no és fàcil superar un sistema injust que té orígens ancestrals, el gènere és mutable i canvia segons el territori, cultura o temps històric. L’expressió de la personalitat ha de ser lliure sense les imposicions sexistes, però això no comporta negar la realitat, el sexe. El sexe no se’ns assigna, no és una construcció social i negar que naixem dones i homes, és negar el subjecte polític del feminisme i de totes les polítiques en perspectiva de gènere.

L’altra confusió la tenim en la transsexualitat i transgenerisme. En el primer cas, no n’hi ha coincidència entre el sexe nascut i el sexe sentit i no es nega el sexe, aquestes persones mitjançant el nostre sistema jurídic fan el trànsit amb totes les garanties jurídiques, mèdiques i psicològiques. En el trangenerisme el sexe no és real i la identitat de les persones la trobem en el gènere, hi ha moltes categories, agènere, gènere fluid, trigènere, bigènere, i el seu trànsit és voluntari i no cal cap prova, constatació mèdica o psicològica, només cal el sentiment.

Pensem quines són algunes de les conseqüències i efectes reals de l'eliminació del sexe. Una seria la impossibilitat de fer una anàlisi correcta de la situació real de les dones, pensem que les dones no són un col·lectiu o grup reduït , som més de la meitat de la població. Si el sexe s’elimina, no podrem fer estadístiques correctes en matèria de violència masclista, no podem elaborar polítiques efectives de discriminació positiva. Altres conseqüències injustes les ubiquem en l'àmbit esportiu on la diferència biològica té un pes considerable. I les situacions on les dones es poden trobar en perill? Si estem fent estudis de zones perilloses per a les dones a les nostres ciutats, com les hem de fer? D’un sentiment de ser femení? O ens basem en la realitat i el que viuen les dones com a dones. I com és que no hi ha aquesta problemàtica amb les persones transgènere masculines, ja us avanço que la resposta la trobem en una societat on existeix un sistema jeràrquic i on no n'hi ha una efectiva igualtat real, entre dones i homes.

Un debat complex, que necessita reflexió i un diàleg respectuós dels seus interlocutors.

PAULA NÚÑEZ és militant del PSC de Sant Cugat




TAMBÉ ET POT INTERESSAR

L'Esport-Educació

Albert Salarich

Viaje a la Edad Media

Munia Fernández-Jordán

Tornem al carrer

Esther Madrona

Compartim l'orgull

Borja Aitor Arriaga

Comenta-ho a Facebook

OPINA

Identifica't per comentar aquesta notícia.

Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.

Avís important

Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims

Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors

No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal

Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.