Als Països Catalans hi ha una altra manera de viure


  • Comparteix:

inaki.uriz

Iñaki Uriz


Publicat: el 11/set/20
Opinió
Més Columnes de l'autor
PDF

Un any més celebrem la Diada Nacional de Catalunya. Però ara ho fem en una situació d'excepcionalitat social i sanitària que ens ha de fer alçar-nos altra vegada. La pandèmia de la Covid-19 ha accelerat i ha fet més evident com el sistema capitalista arrasa les vides de la gent treballadora per servir els interessos d'uns quants. Les condicions amb què s'ha hagut d'afrontar han estat nefastes a causa de retallades, privatitzacions, retrocés de drets laborals i inacció davant la violència masclista i l'emergència ecològica.

Per un costat el govern espanyol, 'el més progressista de la història', que segueix alimentant la il·lusió que dins el règim del 78 és possible garantir el canvi, ha demostrat no ser capaç de prendre mesures contundents que protegeixin les classes populars davant els interessos carronyaires del capital. Aquest govern espanyol ha tingut un paper protagonista en l'intent de reforçament d'un estat i un règim que estan en crisi, mitjançant la recentralització i la suspensió constant de les competències de les autonomies. Tot això mentre continua la falsedat de la Transició: el rei posat a dit per Franco marxa impunement després de robar milions a la població. Un estat espanyol que en comptes de parlar d'internalitzar la sanitat privada i posar tots els recursos al servei de la població, en comptes de parlar de la nacionalització dels sectors imprescindibles, o en comptes de garantir un parc d'habitatge públic o de regular el preu del lloguer que permeti una llar digna, ha aprofundit en el control social i ha posat el focus en la responsabilitat individual.

D'altra banda, tenim uns governs autonòmics buits de sobirania que prefereixen mantenir-se en el joc electoralista i seguir al servei dels de sempre, sense plantejar tirar endavant propostes de ruptura amb l'estat com a única eina de sobirania popular i de garantia de drets socials, civils i polítics. Uns governs autonòmics que continuen sense treballar perquè la sanitat, l'educació i els serveis siguin públics, d'accés universal i amb control popular. El moviment popular als Països Catalans ha mostrat, any rere any, el seu múscul i la seva força. Hem estat capaces d'organitzar les vagues feministes, de dur a terme el Referèndum de l'1 d'Octubre o de parar els peus al feixisme als carrers. I ho tornarem a fer les vegades que calgui. Però ara, davant el context de precarietat extrema que es presenta, i d'un previsible augment de la repressió estatal, ens caldrà tenir intel·ligència i teixir la màxima unitat bastida al voltant d'un programa revolucionari. Perquè davant d'aquesta situació, cal una resposta que no vindrà de cap institució subjugada al capital, ni de cap partit que plantegi posar pedaços a un sistema pervers. Fer passos endavant serà l'única manera de resistir l'embat i fer-nos fortes per estar més ben preparades per als següents. No ens podem permetre retrocedir més.

L'Esquerra Independentista plantegem que hi ha una altra manera de viure. I per això volem la independència. Una independència del capital i dels estats espanyol i francès. Una independència per decidir com volem organitzar l'economia, per fer front a la corrupció, per nacionalitzar tots els sectors estratègics i posar-los sota control popular, i per construir, en definitiva, uns Països Catalans on posem al centre la vida. Volem uns Països Catalans lliures en un món de nacions lliures. Lliures de lleis racistes i de CIE, d'especulació, de violència masclista i d'explotació. Uns Països Catalans governats per la gent i per a la gent. Que l'escola pública, els papers per a totes, les llars d'infants gratuïtes o la reducció de la jornada laboral siguin els primers passos per a l'establiment d'un govern popular socialista i feminista.

Per això, aquest Onze de Setembre dirigim la mirada enrere, a la història de resistència del nostre poble contra el poder i l'opressió, per mirar endavant i entomar els reptes que se'ns presenten. El repte de fer créixer la força del moviment popular a cada barri, poble o ciutat. El repte de fer ús de la intel·ligència col·lectiva que ens permeti adaptar-nos a la conjuntura incerta i canviant. Perquè només en la lluita diària per defensar-nos les unes a les altres davant la brutalitat del capitalisme i el patriarcat, hi ha la base dels Països Catalans lliures, socialistes i feministes que volem i que, si persistim, aconseguirem.

Iñaki Uriz és militant de la CUP









  • Comparteix:

OPINA

Identifica't per comentar aquesta notícia.

Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.

Avís important

Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims

Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors

No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal

Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.