Opinió

Ser més


  • Comparteix:

alba.gordo

Alba Gordó


Publicat: el 29/setembre
Opinió| Columnes
PDF |

Som a les portes de l'1 d'octubre. Dilluns es va jutjar a Tamara Carrasco, es va sentenciar a Jordi Pesarrodona i es va inhabilitar el primer President en actiu de la Generalitat de Catalunya. Tenim presos polítics i exiliats. Òmnium parla de 2.850 represaliats, i hi ha unes 600 persones que esperen judici, de les quals més d'una desena tenen imputació de presó.

Estem immersos en plena ofensiva repressiva i judicial, en una causa general contra l’independentisme. En una escalada que sembla no tenir límits i, malgrat tot, la resposta de la ciutadania sembla més minsa que mai. No només ahir, també el passat 11-S. Només recordar les mobilitzacions derivades de la sentència dels nostres presos polítics. I el motiu no és la por al contagi pel coronavirus.

El moviment independentista va ser fort quan va ser capaç de generar il·lusió, quan va deixar en evidència la incapacitat de l’Estat de garantir el benestar de la ciutadania, quan la Generalitat va aprovar lleis com la de la Pobresa Energètica, la de la Igualtat de Gènere o la del Canvi Climàtic, que van acabar sent tombades i buidades de contingut pel Tribunal Constitucional. I en definitiva, quan es va fer evident que la independència és una oportunitat per canviar-ho tot en pro de la justícia social i el benestar col·lectiu.

Venen temps difícils. Les conseqüències de la pandèmia, les desigualtats que està fent aflorar, la transició envers un model social i econòmic sostenibles... cal evidenciar la necessitat de disposar de totes les eines per abordar aquests desafiaments i aprofundir en la idea que el compromís de lluita pels drets socials i pels drets nacionals són indestriables.

Per fer-ho, cal implementar lleis com la de la regulació dels lloguers que ens protegeixin de l’especulació immobiliària, cal explicar que l’Estat fa anys que ha desistit de fer inversió al territori, i que aniria molt bé disposar dels més de 16.000 milions d’euros que cada any marxen per no tornar. Necessitem evidenciar que la independència és l’únic camí cap a la justícia social i el benestar col·lectiu.

És per això que cal denunciar discursos bèl·lics, sectaris i excloents com el que va pronunciar l’ANC de Sant Cugat el passat 28 de setembre. I és per això també que urgeix refer la unitat estratègica de l’independentisme i vertebrar propostes que posin la vida, la felicitat i el benestar col·lectiu al centre, i que facin inevitable la independència.

ALBA GORDÓ (ERC-MES) és regidora de Joventut i Sostenibilitat i comissionada per l'emergència climàtica



Comenta-ho a Facebook

OPINA

Identifica't per comentar aquesta notícia.

Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.

Avís important

Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims

Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors

No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal

Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.