Opinió

D'acollir a angoixar: el paper dels CAP en la pandèmia


  • Comparteix:

assun.reyes

Assun Reyes


Publicat: el 7/des/20
Opinió
Més Columnes de l'autor
PDF

La imatge de molts CAP a Catalunya aquests darrers mesos, fent gala d'inaccessibilitat, transmetent la idea que ningú no hi entra si no hi està expressament convidat, és de les més tristes i frustrants que ens ha ofert el canvi d'orientació dels serveis de salut. Les altres imatges relacionades amb la Covid poden ser impactants, tremendes, angoixants, tristes, poden generar por, però aquesta en concret provoca ràbia, impotència, desemparament i, també, tristesa. Els gestors han decidit invertir part dels escassos recursos dels que diuen disposar per contractar personal de seguretat, professionals que ens mereixen molt respecte però que no creiem imprescindibles en un centre sanitari. Tot i així, sembla que aquest ha estat el professional que amb més urgència s'ha integrat als Equips d'Atenció Primària.

La paciència que ha demostrat la ciutadania durant mesos té un límit, les persones que necessiten consultar els seus professionals de referència van trobant injustificable no poder-ho fer, explicar detalls íntims de la seva salut i la seva vida al mig del carrer per poder accedir al centre els va semblant inacceptable. I el primer que es van plantejar els gestors per fer front a la nova situació va ser de quina manera es podien reprimir aquestes situacions d'angoixa, de queixes expressades contundentment, i van pensar en professionals de la seguretat privada. El resultat: una porta tancada custodiada per auxiliars clíniques i personal de seguretat i llargues cues de persones sol·licitants d'atenció, persones malaltes, dretes, sotmeses a les inclemències del temps i a les quals, probablement, se'ls negarà l'atenció que sol·liciten. Aquesta és la imatge habitual de molts dels nostres centres, a les quals, estranyament, ens hi hem habituat. En aquest context és fàcil d'entendre que hi hagi reaccions airades, enfadades, angoixades.

Fa uns dies, vam conèixer a través de les xarxes una situació com la que hem descrit, a Sabadell. Es va cridar els Mossos, que van actuar de forma contundent contra una noia que es va mostrar, també contundentment, en desacord amb el que li proposaven. I així és com van acabar utilitzant una pistola taser contra una pacient amb una crisi d'angoixa. Estem arribant a un límits inimaginables fa un temps. Què és això? On és l'ètica dels EAP? La dels gestors? La de les ciutadanes que assisteixen impassibles a aquestes situacions? La dels serveis públics de seguretat? No només parlem de situacions tràgiques, sinó també dels CAP convertits en búnquers, envoltats de persones que necessiten atenció, tristament disciplinades, guardant la distància de seguretat, amb mascareta i fent unes cues insuportables.

A Sant Cugat aparentment aquesta situació és més lleu. Una proporció important dels seus habitants es pot permetre una assegurança privada i l'assistència pública s'alleugereix. La imatge als CAP que es mantenen oberts, no a la Floresta, ni a les Planes, pot ser menys colpidora, però la realitat és la mateixa: manca de respecte i d'ètica en l'atenció sanitària, manca de resposta a les demandes d'informació i accés.

Malauradament, des de fa 9 mesos, aquesta inaccessibilitat és extensible a les altres administracions públiques i la nostra resignació, desgraciadament, també. En el context desconcertant de la Covid, no ens adonem que cada cap acotat, cada retirada davant una porta tancada és un pas més cap a la pèrdua d'uns drets ciutadans, socials, que crèiem inamovibles. Qui precisa aquests serveis és en aquest moment més vulnerable que mai. Conseqüentment, l'accessibilitat a les diferents administracions ha de ser més fàcil i universal que mai.

ASSUN REYES és metge de família jubilada i membre de Marea Blanca Sant Cugat



Comenta-ho a Facebook

OPINA

Identifica't per comentar aquesta notícia.

Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.

Avís important

Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims

Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors

No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal

Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.