Més ganes de donar i menys de rebre


  • Comparteix:

eloi.garcia

Eloi Garcia


Publicat: el 31/des/20
Opinió
Més Columnes de l'autor
PDF

S'acaba el 2020 i, amb ell, un any realment estrambòtic. Un any que començàvem passant fred al nas i en canvi el tancarem amb fred al cor pels dies més solitaris i les pèrdues humanes que ens han tocat viure. Les videotrucades (o trucades sens més) ens apropen, però res salva les distàncies que ens hem hagut d'imposar. On queden les paraules 'germanor, complicitat, família...' que abans acompanyaven aquestes dates? És curiós que, ara que ha aparegut un virus, i cadascú des del seu respectiu aïllament, molta gent del meu voltant ha acollit un animal, molts d'ells gats, com a acompanyants de vida.

Que content n'estic que totes sense excepció hagin acudit a gateres en comptes de comprar animals en botigues (realment abolirem algun dia el tràfic de vides? Ho anotaré a la carta dels Reis). Tinc la sensació que, cadascú a la seva manera, hem intentat fer més amè aquest aïllament i, al final, hem buscat algú que ens acompanyi en aquests dies tant grisos. Veieu on us he escrit la trampa? Si som capaces de personalitzar els animals (el pronom "algú" s'hi refereix), sobretot aquells propers, com podem fer-ne compra o venda?

En referència a aquest assumpte, s'apropen dates compromeses i aquest any més: no és coincidència que ens tanquin i molta gent s'aboqui a afegir un nou membre a la família per donar més vida a les llars (els nostres espais de socialització últimament) i això tant em gratifica com em preocupa, perquè els meus amics que van adoptar una gateta molt maca a l'estiu, arribat el dia 25 de desembre en van adoptar una altra... Vaja, així que respectem la natura i volem una vida millor per als animals però són un objecte disponible per fer regals? M'hi nego.

El problema no està en el fet en si (que ja és força equivocat), sinó en la base, en la idea que serveix de punt de partida. Si som capaces de tractar un animal com un ésser inferior, fent-ne d'aquest un regal (cosa que no faríem amb persones), llavors per molt que l'haguem adoptat estarà clar que ni per un instant hem pensat en el bé que li fem a l'animal més que en el bé que ens volem fer a nosaltres mateixes. L'egoisme impera en aquesta acció per molt que ens omplim la boca d'altruisme animalista: en una balança estarà pesant més la companyia que busco que la que puc (o vull) oferir. Per això en la meva carta als Reis demanaré que ploguin ganes d'acompanyar: més ganes de donar i menys de rebre (i en cap cas animals!). Més ganes de fer feliç que no pas que em facin feliç. I com que donar paraules és gratuït: bona entrada d'any tingueu!

ELOI GARCIA FARRÉS és membre de la PAS



  • Comparteix:

OPINA

Identifica't per comentar aquesta notícia.

Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.

Avís important

Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims

Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors

No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal

Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.