Opinió

E la nave va (E Valldoreix se ne va)


  • Comparteix:

ferran.margineda

Ferran Margineda


Publicat: el 26/febrer
Opinió
Més Columnes de l'autor
PDF

Federico Fellini va fer aquest retrat de la fastuosa i decadent burgesia italiana que aliena als fets que havien de succeir aquell any del 1914, s'embarca en un luxós vaixell per dur a una illa del Mar Egeu, les cendres d'una gran diva de l'òpera. Entremig de cants operístics i satíriques situacions, els ociosos viatgers viuen d'esquenes al submon que habita a les plantes inferiors, on maquinistes i el servei fan vida. Aquesta divisió és posa en crisi quan hauran de recollir els primers refugiats de la guerra que van a la deriva. Tot plegat acaba amb el buc enfonsant-se com a metàfora d'una societat que, inexorablement, ha navegat rumb a la fosca realitat de la Primera Guerra Mundial.

I salvant les distàncies, sóc del parer que Valldoreix va. Va mentre un govern que gestiona el dia a dia no veu el moment de resoldre els reptes i problemes de llarg abast, amagats en aquell calaix on també hi té les mocions oblidades i les promeses d'afrontar els reptes socials i ambientals proposats per tantes veus. I Valldoreix va. Va mentre tampoc té una idea clara de quin projecte de ciutat vol, més enllà del conformisme d'un present còmode, i va, i es fa el torneig de tennis, es fa la milla solidària, es fa la festa major, l'aplec de la Salut, l'encesa de l'arbre de Nadal, la cavalcada, el carnestoltes i tornem a començar.

És cert que les actuacions dins l'àmbit competencial, seguint els criteris ideològics del present govern, existeixen, però la percepció de lletania i ociositat flota en l'ambient, i quan s'han d'afrontar reptes importants que poden afectar les vides de moltes i molts veïns, no es respon com cal.

Segur que a Sant Cugat els sona l'Avinguda Baixador, després d'haver estat notícia aquest darrer any. Però el problema sobre la urbanització d'aquest gran eix de Valldoreix s'arrossega de fa molt més i les ganes per resoldre-ho són les mateixes que les dels navegants italians a l'hora d'acollir els nàufrags d'origen servi.

Potser no sona tant a Sant Cugat el greuge històric en infraestructures i urbanització que s'arrossega a la Colònia Montserrat, un altre d'aquells casos on el lent i improductiu treball per endegar el pla d'urbanització, que durant deu anys ha tingut en cartera la Presidència del govern de l'EMD, s'enfonsa i corre el perill d'haver caducat i fer retornar el projecte novament a la casella de sortida per, qui sap, si haver d'esperar deu anys més.

Però sembla que al govern i a la majoria de tripulants de la nau valldoreixenca tant els hi fa. Ni que proclaméssim amb veu de tro dins l'enllaunada nau de cultura, denunciant les polítiques de fum de l'EMD, aconseguiríem, més enllà de cert debat, assolir i haver desenvolupat una centralitat amb habitatge de protecció oficial, una escola de música que no s'hagués de refer, una sala polivalent, un casal jove i tantes altres coses.

I dit tot això, com succeeix al final de la pel·lícula, ara podrien sonar els grandiloqüents i bel·licistes cors de la forza del destino de Verdi mentre el vaixell s'enfonsa i els personatges engalanats segueixen cantant als bots salvavides, aliens al que han provocat i encara sense preveure el futur que tenen a la cantonada.

FERRAN MARGINEDA és vocal de la CUP a l'EMD de Valldoreix



  • Comparteix:

OPINA

Identifica't per comentar aquesta notícia.

Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.

Avís important

Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims

Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors

No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal

Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.