Opinió

Aniversari, i ara què?


  • Comparteix:

cristina.paraira

Cristina Paraira


Publicat: el 15/març
Opinió
Més Columnes de l'autor
PDF

Tot just fa un any que la maleïda pandèmia va entrar a les nostres vides i que ens va obligar a alentir, en els millors dels casos, la nostra vida. La situació produïda per aquesta crisi sanitària ho ha capgirat tot i hem hagut d’aprendre a viure d’una altra manera, amb situacions molt doloroses de pèrdua de familiars i persones estimades, d’aïllament, solitud, dol, tristesa, esperança i solidaritat.

Hem vist el millor i el pitjor de la societat i del nostre sistema i estic segura que en algun moment ens ha obligat a posar-nos davant del mirall i analitzar i reflexionar sobre si el que veiem reflectit ens agrada.

Hem descobert que els nostres veïns i veïnes, que han anat a fer la seva feina, eren herois i heroïnes, tots professionals de molts àmbits que ens han cuidat quan ens sentíem més vulnerables i als que els hi devem agraïment etern.

Durant aquest any la ciència i la tecnologia, podríem dir que han estat a l’altura. S’ha trobat una vacuna en temps rècord i gràcies a la tecnologia s’ha pogut continuar l’activitat en molts sectors que ha permès que l’aturada no fos total.

Però ara, passat un any, veiem que la crisi sanitària esdevé cada vegada més econòmica i social. A Sant Cugat aquesta crisi econòmica també està creixent: L’atur creix, la situació dels autònoms, empreses que tanquen, ajudes que no arriben o són absolutament insuficients, negocis que abaixen la persiana per sempre.

El petit comerç, que ara obre i ara tanca. La situació desesperant de la restauració i l’hostaleria i el sector de l’oci nocturn, o el cas també dels establiments de restauració, la majoria de famílies de Sant Cugat, que fa més de 6 mesos que estan tancats perquè exerceixen la seva activitat dins del centre comercial.

Entitats i associacions esportives i culturals que no poden tirar endavant, com també els professionals de la cultura i tants altres àmbits que s’estan veient afectats i que fins ara eren motors econòmics i de cohesió social.

L’augment de les malalties de salut mental, la situació dels joves i les joves cada vegada més angoixant i dificultosa. La pobresa sobrevinguda a conseqüència d’aquestes situacions. Qui pot aguantar un any sense activitat i sense ingressos?

És trobem davant d’una situació molt preocupant i dificultosa i és ara quan l’acció de la política a tots nivells esdevé més necessària que mai.

A nivell local volem un govern que no només empatitzi amb aquesta situació sinó que la prioritzi davant d’altres temes, que actuï amb més contundència i efectivitat i que utilitzi tots els recursos necessaris i que té (i són de tota la ciutadania) al seu abast per revertir i alleugerir aquesta situació de patiment. Menys plans i més acció.


CRISTINA PARAIRA és regidora de Junts per Sant Cugat



Comenta-ho a Facebook

OPINA

Identifica't per comentar aquesta notícia.

Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.

Avís important

Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims

Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors

No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal

Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.