Inicia sessió 
Registra't
Un altre dels arguments justificatius de l'incivisme, també sense conèixer l'indret, afirmava el següent: "És molt evident que el problema és de l'urbanista. No som déus que podem modificar comportaments naturals. Quan el disseny no s'adequa a la lògica ni al disseny "natural", és un mal disseny. Ras i cur". I es quedava tan ample.
És ben curiosa tanta arrogància humana a l'hora de definir com a "natural" allò que s'ajusta els nostres interessos, i com a "antinatural" allò que no s'hi ajusta. Perquè, què és "natural"? No hi ha cap camí natural, cap ni un. La naturalesa no es dedica a fer camins. Tots el camins són artificials, tots els camins són fets per l'ésser humà, segons la seva conveniència, exactament igual que fan la resta d'animals. Convé, quan l'arrogància puja al cap, recordar que nosaltres també som animals. Ser l'animal més intel·ligent i poderós no ens dóna dret a destruir el planeta, ni tampoc l'hàbitat dels altres animals, ni tampoc els seus camins. Cal remarcar-ho, perquè, tot sovint, els nostres camins "naturals" estan fets a costa de la destrucció dels camins "naturals" d'altres espècies que, malauradament, no tenen la facultat de la parla per poder-se queixar ni escriure articles que incomodin els egoistes i els incívics.
L'opinió personal en contra d'una determinada normativa ciutadana no dóna dret a vulnerar-la tot destruint el patrimoni comú. El més trist del cas citat a l'article és que els desperfectes no són pas per desacord amb el disseny en concret, que és molt correcte, sinó per pura inèrcia irreflexiva i pura mandra, oh, quina mandra!, de pedalar dos segons més i passar pel lloc adequat. Dos segons més! Per això el 25 d'abril passat, els incívics es van dedicar a trencar l'acordonament per tal de poder continuar destruint. Jo mateix, després, vaig arreglar-ne els punts malmesos per lligar-ho de nou.
No, no som déus. I justament perquè no ho som, justament perquè hi ha milers d'interessos individuals, ens hem dotat de normes d’urbanitat que impliquen respecte pels altres i per allò que els pertany, com ara el patrimoni públic. Però en fi, hi ha persones per a les quals destruir allò que no és seu és la seva manera "natural" de ser.
VÍCTOR ALEXANDRE és escriptor i periodista
OPINA
Identifica't per comentar aquesta notícia.
Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.
Avís important
Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims
Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors
No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal
Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.