Inicia sessió 
Registra't
No és només qüestió de justícia, també d'efectivitat en la superació de la pandèmia. Per això, no hauria de ser difícil arribar a acords per actuar "ràpidament". Els experts calculen que per immunitzar el 70% de la població mundial es necessiten entre 11.000 - 15.000 milions de dosis. En una cadena de qualitat que vagi del centre de producció al braç de cada persona. Si la capacitat de producció mundial oscil·la entre 6.500 i 8.500 milions de dosis l'any, queda clar que trigarem com a mínim dos anys. Dos anys amb el dubte constant sobre les mutacions del virus i l'efectivitat en el temps de les pròpies vacunes.
La perspectiva històrica ens diu que la resposta mèdica i científica a la pandèmia de la Covid-19 ha estat molt ràpida i, malgrat el nombre de morts, bastant exitosa. Podríem arribar a pensar que el nostre sistema de R+D (recerca i desenvolupament) per a la salut és gairebé perfecte. Però no ho és, i precisament la Covid-19 ha posat sobre la taula mancances ja denunciades fa temps. La més important de totes: cada vegada més el sistema s'orienta a augmentar el benefici de les empreses i a remunerar als seus inversors, i menys a donar resposta a les necessitats sanitàries de la població de manera equitativa i eficient.
Un dels elements principals del sistema per assegurar la recerca de nous medicaments de tot tipus és el de les patents. "Les patents són una mica com la democràcia de Churchill: el pitjor sistema de govern a excepció de tots els que s'han inventat". La comparació no és meva, però la trobo prou encertada: les patents existeixen per mantenir l'incentiu a córrer el risc inherent a tota recerca, i alhora assegurar que, en cas d'èxit, s'acabarà compartint. El dret -garantit per l'estat- a explotar-ne els beneficis en exclusiva durant un temps és un incentiu molt poderós.
Això és el que han ensenyat fins ara tots els llibres d'economia. Però també que poden ser una barrera, i en l'àmbit de la salut tenen altres efectes perniciosos: permeten establir preus als seus productes que els facin inaccessibles per a molts durant molts anys, poden afavorir el secretisme i limitar la cooperació necessària per a l'èxit i, de fet, dirigeixen la recerca no a allò que es consideraria necessari sinó a allò que pot donar més beneficis.
Davant la necessitat de produir més vacunes per a la Covid, l'Índia i Sud-Àfrica van proposar la tardor de l'any passat un aixecament de les patents que protegeixen la seva fabricació. Més d'una cinquantena de països hi van donar suport, però no els Estats Units, ni la Unió Europea, ni altres països desenvolupats.
Els experts ens diuen que només amb un aixecament temporal de les patents no n'hi ha prou, i no s'aconseguirà un augment immediat de la producció: només amb la patent aixecada, poques empreses podrien produir la vacuna, perquè obrir la patent equival a ensenyar una recepta de cuina sense facilitar el coneixement dels ingredients específics ni les instruccions precises per a la seva elaboració.
El canvi de posició dels Estats Units liderat pel president Biden té la virtut de plantejar i forçar, no només un debat, sinó també unes línies d'acció que busquin arribar a l'objectiu: que almenys un 70% dels habitants de cada país estigui vacunat com més aviat millor. El govern d'Espanya ja ha proposat algunes línies d'acció. Segurament una de les més importants a curt termini és lliurar directament vacunes als països més endarrerits i reforçar les iniciatives de l'Organització Mundial de la Salut.
Ara bé, l'aixecament de patents, ni que sigui temporal, ha de ser el pas inicial que forci i faciliti també altres actuacions necessàries, com ara la cessió de llicències -com ja és el cas de la producció de la vacuna AstraZeneca a l'Índia -, l'aixecament de restriccions al comerç -recordem que una vacuna pot portar més de 200 ingredients que també poden estar protegits per patents- la pròpia transferència de coneixements, la col·laboració necessària per al transport i subministrament fins a l'últim racó del món....
A mig termini, aquests passos permetran, com a mínim, revisar i modificar les regles de les patents i evitar-ne els abusos. Penso que hem ser més ambiciosos: a diferència de fa 70 anys, el sector públic és ara un dels actors principals del sistema de salut dels països democràtics avançats. Ha d'utilitzar la seva força i capacitat actual, la que té com a comprador i com a finançador de la recerca bàsica, per reorientar i redefinir el sistema de R+D farmacèutic, establir condicions a les empreses i canviar la direcció del conjunt del sistema: allunyar-lo del mercat i apropar-lo a les necessitats de les persones. Ja hi ha institucions que treballen per definir aquests nous mecanismes. I no oblidem que en el nostre cas, la nostra força és la de la Unió Europea que és bastant més que la simple suma de 27 Estats.
MONTSERRAT COLLDEFORNS és exdiputada al Congrés dels Diputats 2004-2011
OPINA
Identifica't per comentar aquesta notícia.
Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.
Avís important
Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims
Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors
No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal
Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.