Ni un boig! Ni passa per un mal moment!! És un assassí masclista!


  • Comparteix:

paula.nunez

Paula Núñez


Publicat: el 16/jun/21
Opinió
Més Columnes de l'autor
PDF

Quantes dones han estat assassinades per les seves parelles o ex parelles des del desconfinament? Moltes...massa dones! Aquesta setmana ha sigut altament violenta, cruel, tres menors assassinades, la Rocío, mare d'una nena de quatre mesos; i l'Anna i l'Olivia, filles de Beatriz. La violència de gènere colpeja a tota la societat però continuem escoltant tots el dies discursos negacionistes tant de polítics de l'extrema dreta com de les persones que ens envolten, al carrer, a les xarxes socials, als mitjans de comunicació.

L'Anna i l'Olivia eren les filles de Beatriz Zimmermann, s'estava separant del seu maltractador Tomás Gimeno que va exercir la pitjor de les violències assassinant a les seves dues filles, aquests actes tenen un nom, la Violència Vicària, que és un tipus de violència de gènere on el maltractador exerceix el control i la violència envers la seva parella o ex parella mitjançant l'agressió física, psicològica i, fins i tot, l'assassinat dels seus fills. No em puc imaginar un dolor més gran, una violència més cruel. Tot i això hem de llegir titulars vergonyosos com que el pare de les nenes estava passant per un mal moment, estava ofuscat per la separació i confós perquè la Beatriz hagués refet la seva vida amb un altre home, justificant a l'assassí. O hem de suportar comentaris a les xarxes socials o als mitjans sobre dones que també assassinen els seus fills per fer mal al pare, negant una violència específica, ancestral, universal que exerceixen els homes a les dones només pel fet de ser dones i que tenen una funció social: la desigualtat!

No em vull oblidar de la Juana Rivas, que avui surt de la presó i la Justícia tramitarà el seu indult. Què podia fer aquesta dona? Un maltractador mai no pot ser un bon pare. Fa uns dies vaig llegir una mesura preventiva en les denúncies per violència de gènere que suposava la pèrdua de la pàtria potestat del pare.

La nostra societat és realment igualitària? No pot ser igualitària quan les dones patim violència masclista, violència de gènere, agressions sexuals, assetjament sexual al carrer, a la feina, violències als mitjans, a la cultura sobre la nostra representació simbòlica i cultural, desigualtat laboral, desigualtat en les nostres expectatives de la vida i NO, no és un qüestió d'haver escollit malament, de no tenir sort o de ser-hi al lloc o al moment equivocat, el problema és viure en una societat patriarcal que subordina a les dones, les educa diferent, amb dosis de violència i que manté les institucions més violentes com la prostitució, la pornografia i on hem de sentir els beneficis de llogar a dones per tenir nadons.

Si en toquen a una responem totes! En les concentracions del dia 11 de juny i els minuts de silenci d'aquesta setmana podíem llegir cartells amb el lema "Si toquen a una ens toquen a totes". No només és una afirmació solidària també és una afirmació literal, penseu, que cada vegada que un home viola a una dona per diners a la prostitució, cada vegada que un home assetja pel carrer o a la feina a una dona, que assassina o maltracta o aquells que miren a un altre costat ens afecta a totes. Aquests homes exerceixen dosis de violència, de por, que ens manté i reforça la situació de desigualtat, dosis que també són un aprenentatge per altres homes. Les dones no som medi, som un fi en si mateix i volem la igualtat!

Des de la política podem lluitar contra aquesta desigualtat, un exemple són les dues lleis orgàniques, "1/2004 de Medidas de Protección Integral contra la Violencia de Género" i "la 3/2007 de Igualdad efectiva entre hombres y mujeres", que van suposar una transformació social, una transformació per aconseguir una societat feminista, igualitària, però s'han de fer més coses. Un exemple de fer més coses va ser la compareixença de la diputada Lidia Guinart a la Comissió de Control del Pacte d'Estat contra la Violència de Gènere, on es va reafirmar amb el compromís per l'abolició de la prostitució perquè mai no hi haurà igualtat i no aturarem la violència si les dones són tractades com a objectes sexuals, com a subordinades. Què podem fer amb les persones que neguen la violència masclista? I aquells i aquelles que defensen l'esclavitud de la prostitució com a treball? No serà fàcil, però tenim la justícia, l'ètica i els arguments per rebatre'ls i les feministes continuem! tant les que ara lluiten a les associacions com les que militem.

PAULA NÚÑEZ és secretària de polítiques feministes i igualitàries del PSC



  • Comparteix:

OPINA

Identifica't per comentar aquesta notícia.

Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.

Avís important

Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims

Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors

No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal

Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.