Inicia sessió 
Registra't
Deixant de banda les anàlisis clàssiques sobre les determinants socials i les malalties, i seguint parlant concretament de la Covid al nostre país, ens podem centrar en l'observació de com el que hem viscut ens situa respecte a la recuperació d'"alguna normalitat". Hem passat aquesta experiència plegats, però, com hem dit, de formes molt diverses. I potser en aquest moment cal un reconeixement d'aquestes diferències. Tendim a unificar, a posar-nos totes al mateix sac. Ens agrada sentir-nos part d'un col·lectiu, però potser ens cal una empatia especial cap a qui, sense cap dubte, han estat més perjudicats. Aquests i aquestes no es poden sentir identificades amb el patiment col·lectiu. El seu ha estat i serà un patiment molt difícilment reparable. S'hauria de respectar i deixar constància de que així ho entenem. Els ritmes són forçosament diferents.
La major part de la ciutadania, la que s'ho ha pogut mirar més de lluny, la que no ha vist afectada la seva vida més enllà de la incomoditats dels confinaments i les mascaretes, pot tenir cura del sector més perjudicat de formes molt diverses. D'entrada, escoltant el patiment i fugint de respostes estereotipades fàcils. Després, plantejant-nos permanentment com ajudar a determinats sectors, els que laboralment han patit més i que tenen encara molt patiment per davant.
D'altra banda, crec que els que ens ho podem permetre, hauríem d'abanderar la lluita pels serveis i els drets que hem anat perdent en aquest període. No parlo només del sector públic, parlo també de com ha baixat la qualitat dels serveis en general, al sector públic i al sector privat. De com l'atenció a l'usuari s'ha convertit en una relíquia a les diferents administracions i empreses. De com la resignació amarga i l'individualisme han passat a ser protagonistes de les nostres vides, i la solidaritat es bat en retirada.
Els i les que podem, les que estem sortint d'aquesta crisi amb forces per lluitar, hem de rebutjar aquesta nova "normalitat". Hem d'aspirar a una vida millor a la que vam deixar al març del 2020. Si no, en breu, la nostra societat no tindrà res a veure amb l'anomenada del "benestar" que tot just unes quantes privilegiades vam arribar a tastar. En comptes de fer-la desaparèixer, com estem fent, hauríem de tendir a fer-la universal.
ASSUN REYES és metgessa jubilada, activista en actiu
OPINA
Identifica't per comentar aquesta notícia.
Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.
Avís important
Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims
Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors
No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal
Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.