Opinió

Justícia i dignitat. Llei de memòria democràtica


  • Comparteix:

francesc.aguila

Francesc Aguilà


Publicat: dimecres
Opinió
Més Columnes de l'autor
PDF

El dimarts 20 de juliol en consell de ministres es va presentar el projecte de llei de memòria democràtica, una llei que feia temps redactant-se i que finalment ha vist la llum.

Amb aquesta llei el que es pretén és que Espanya tingui per fi una llei on es condemni l'apologia al franquisme igual que passa a Alemanya amb el cas del nazisme o a Itàlia amb el feixisme de Mussolini.

Algunes de les particularitats del projecte de llei són la nul·litat de condemnes i sancions dictades durant la Guerra Civil i la dictadura pels tribunals franquistes. Un exemple seria el judici al president Companys. Elaborar un cens estatal de víctimes de la Guerra Civil i la dictadura per tenir comptabilitzat el nombre de persones que van perdre la vida durant aquells anys i poder saber encara quantes persones estan desaparegudes. Aquest cens va de la mà d'un banc estatal d'ADN per a la identificació de les víctimes.

El projecte de llei és molt engrescador, ja que té una mirada de gènere, que vol reconèixer el paper de les dones per la lluita i la defensa de la democràcia, moltes d'elles vídues.

A nivell judicial hi haurà un fiscal de la sala de drets humans i memòria democràtica per a la investigació dels fets produïts durant la Guerra Civil i la dictadura franquista. Aquest punt és molt important, ja que en moltes ocasions no s'ha pogut o volgut esclarir els fets que van passar durant aquells anys.

Entre els punts més importants i que tindrà més ressò mediàtic són que les famílies podran recuperar les restes dels seus familiars en el Valle de los Caídos, així com donar una nova utilitat a l'espai de funció commemorativa i didàctica del que va passar en aquell lloc durant tants anys.

Sorprèn com partits de dretes com el Partit Popular o Vox volen derogar la llei o portar-la davant els tribunals, amb aquest posicionament es posen al costat d'aquells que no volen condemnar el cop d'estat del 18 de juliol del 1936 ni assumir que durant 40 anys a Espanya va haver-hi una dictadura.

Malauradament durant la transició, el clima polític, social i militar no va permetre elaborar una llei on quedés reconegut que a Espanya va haver-hi un cop d'estat que va provocar una Guerra Civil. On el bàndol guanyador va portar una dictadura i una repressió cap al bàndol perdedor brutal amb la pèrdua de propietats, l'assenyalament públic constant i la impossibilitat de poder reconèixer i donar sepultura als seus familiars a les cunetes i les tàpies dels cementiris.

FRANCESC AGUILÀ és secretari de política municipal del PSC Sant Cugat




TAMBÉ ET POT INTERESSAR

La Laura Jansà

Víctor Alexandre

Así no, señora Ingla

Sergio Blázquez

Extenuats

Eduard Jener


Comenta-ho a Facebook

OPINA

Identifica't per comentar aquesta notícia.

Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.

Avís important

Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims

Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors

No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal

Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.