Inicia sessió 
Registra't
Pel fet de ser filla d'una família benestant de Rubí, en Jaume va haver de lluitar molt per poder casar-se amb la Laura, perquè els còmics, que és com aleshores es coneixia els teatraires, tenien fama de pelacanyes i disbauxats i inspiraven molt poca confiança en els pares i mares com a futurs marits de les seves pubilles. Però una de les qualitats d'en Jaume és la perseverança. En Jaume no es dóna mai per vençut, mai!, i s'hi va casar, i el matrimoni ha durat seixanta-sis anys. Seixanta-sis anys. Dues generacions i mitja.
És molt cruel, amics, la malaltia d'Alzheimer. Moltíssim. No és l'única, ja ho sé. Però colpeix l'ànima veure com el mal es va apoderant de les nostres facultats fins a anul·lar-les pràcticament del tot. Quan algú que ens és proper queda atrapat en aquesta diabòlica teranyina, els familiars i els amics que l'envoltem ens convertim en testimonis impotents de la seva desconnexió. Però, per sort, els humans tenim la capacitat del record, tenim la capacitat d'impedir que aquesta amarga imatge del present s'acabi imposant i podem oposa-hi la imatge del passat. És a dir, recordant la persona tal com era en la seva esplendor i en la seva plenitud. És així, com si fos un somni, com els humans mantenim vives en el cor les persones estimades que ens han deixat. Fins que arriba un dia en què també la nostra vida sembla un somni. Sempre somreies, Laura. Sempre. Així és com jo et retinc en el cor.
VÍCTOR ALEXANDRE és escriptor i periodista
OPINA
Identifica't per comentar aquesta notícia.
Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.
Avís important
Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims
Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors
No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal
Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.