Inicia sessió 
Registra't
Des de la trista matinada del 4 al 5 d'agost de 1962, han transcorregut pràcticament seixanta anys i el misteri de la mort de Marilyn roman inalterable. Sabem que el decés consta oficialment com a suïcidi, però totes les evidències relatives a la seva persona prèvies a la mort indiquen que era impossible que s'hagués suïcidat. Es podria acceptar un accident, però mai un suïcidi. La prova és que ella demana ajuda a Truman Capote, perquè se sent espiada i amenaçada i tem per la seva vida.
Per aprofundir en tot aquest conjunt de coses, recomano la lectura del llibre "La carta secreta de Marilyn Monroe" (D'Octavià Edicions, 2020), de Frederic Cabanas, estudiós de l'actriu, amb un arxiu portentós de milers de documents sobre ella. L'autor, a través de la Fundació Cabanas, li ha dedicat una planta del Museu Cal Gerrer, de Sant Cugat, fins al punt que és l'únic museu del món amb un espai permanent dedicat a Marilyn Monroe. Allà s'hi pot veure el bolígraf Montblanc i l'estoig en el doble fons del qual Marilyn va amagar la carta secreta que enviaria a Truman Capote. El llibre ho explica amb detall.
L'última etapa de la vida de Marilyn, més enllà del glamur, de les sessions fotogràfiques i de les entrevistes, esdevé força angoixant. Ha deixat de tenir vida pròpia, té el telèfon punxat, té la casa plena de micròfons ocults i sap que vigilen cadascun dels seus moviments. Aquesta és la raó per la qual, per poder escriure la carta a Capote, Marilyn va a casa d'una veïna pretextant que la seva màquina està espatllada. Només que els micròfons haguessin captat el so de la màquina a casa seva, qualsevol paper que en sortís hauria estat interceptat. De fet, la carta secreta, encara que per altres raons, no va arribar mai a mans de Capote, que aleshores vivia a la Costa Brava. O bé va marxar-ne abans que li arribés o bé la va rebre i no la va descobrir de tan ben amagada com estava. Tanmateix, alguna cosa hauria dit Capote, ja que el bolígraf Montblanc no era pas un regal que li feia Marilyn, sinó que era el bolígraf que ell li havia regalat a ella temps enrere. S'hauria estranyat que li tornés, oi?
Aquestes són paraules de Marilyn a la carta: "Em sento com la mosca al bell mig de la teranyina i al meu voltant tinc grans aranyes que esperen esquinçar-me". Després de morta, el qui fou el seu perruquer, Sidney Guillaroff, va declarar això: «Marilyn em va trucar, estava plorant i em va dir: "Bobby Kennedy va venir a casa, em va amenaçar, em va cridar i em va sacsejar". Bobby li havia dit: "Si tu m'amenaces, Marilyn, hi ha més d'una manera de mantenir-te callada"». Però en aquesta història sembla que hi té molt a veure la figura del gàngster Sam Giancana, amic de Sinatra.
Com diu Frederic Cabanas: "Com pot ser que una persona que escriu una carta expressant la seva por pel mal que li volen causar altres persones, recorri al suïcidi deu dies més tard?" Doncs sí, no encaixa. I encara menys si tenim en compte que fins i tot estava contenta perquè la Fox li havia renovat el contracte del film "Something Got to Give", de George Cukor, després que un mes abans l'haguessin acomiadat del rodatge per incompliment.
El llibre "La carta secreta de Marilyn Monroe" inclou diverses fotografies entre les quals les que mostren les cases on va viure Truman Capote a la Costa Brava. De fet, la seva novel·la periodística "A sang freda", sobre la qual s'han fet diverses adaptacions al cinema, va ser escrita en bona part a Catalunya. La carta secreta la tenim al llibre, i l'estoig i el bolígraf que l'amagaven són al Museu Cal Gerrer.
VÍCTOR ALEXANDRE és escriptor i periodista
OPINA
Identifica't per comentar aquesta notícia.
Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.
Avís important
Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims
Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors
No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal
Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.