Les paraules i els fets

Eduard Jener

Publicat: el 27/oct/21
Opinió| Columnes

Sempre he pensat el mateix: una cosa són les paraules i una altra cosa són els fets. Això és més antic que l'anar a peu, una frase que ara no es diu massa perquè això d'anar a peu quasi no es practica i estem més ocupats i, diria, preocupats, per com ho fem per complir amb les normatives que ajudaran que la crisi climàtica no creixi tant ni tan ràpid com ens anuncien els que d'aquestes coses en saben molt. Aquí, a Sant Cugat, de moment tenim una Zona de Baixes Emissions, així amb majúscules, que de moment serveix per multar les persones que utilitzen vehicles que no tinguin les característiques exigides, amb tota seguretat amb bon criteri científic, però segurament també sense considerar si aquest cotxe es fa servir molt, si aquest/a propietari/a pot canviar-lo per problemes econòmics, i un llarg etcètera que s'intenta solucionar amb normatives i permisos parcials. Les paraules s'entenen, els fets potser si féssim una comparació amb altres sectors, sobretot industrials, veuríem que no tenen la mateixa eficàcia com va passar el mes de gener de 2020 en una fàbrica del polígon industrial de Tarragona amb una explosió de propilè que encara no ha tingut l'efecte legal que hauria d'haver tingut i segueix funcionant com si res.

Acabo de rebre la darrera factura d'Energia XXI, abans Endesa, que puja un 15% més que la mitjana de l'any passat, tot i que a casa són molt curosos amb aquestes coses i la proporció de consum és de 141 kWh en Pe (vall), 47 kWh en P2 (pla) i 46 kWh en P1 (punta). Les paraules eren que si ho fèiem així, utilitzar les rentadores, rentaplats, etc., passades les 12 de la nit dels dies feiners, i els dissabtes i diumenges, no notaríem l'augment dels preus. Com es veu, està ple de paraules, sobretot de la ministra del ram del Govern Central i de les companyies, sobretot Iberdrola, que diuen que no hi ha res a fer... I aquest resultat que dic amb una rebaixa de l'IVA del 21 al 10% que, ben pensat, un IVA del 21% en un consum bàsic com aquest té els seus...

Vaig a comprar al supermercat i observo que determinats productes han pujat de preu. Penso que segurament han augmentat molt els costos del transport marítim, aeri i per terra. Passa amb les taronges per fer suc que, per altra part en aquesta època de l'any són d'origen sud-africà tot i que les envasen aquí, en un país que amb Itàlia érem els màxims exportadors de taronges. Però, després, el mateix dia, llegeixo que l'Organització de Consumidors i Usuaris (OCU) explica que el 7% dels aliments envasats (seleccionats per ells per fer unes proves) no han apujat els preus, les paraules, però, en canvi, han reduït el pes dels paquets, dels envasos, etc., etc., els fets. Fins que l'augment real del càlcul de l'IPC que deien que havia pujat un 0,60% ha estat de veritat una pujada del 3,2%.

El Teatre-Auditori de la ciutat acull el Dia de les Esquadres de la Regió Policial Metropolitana Nord. L'acte oficial recull discursos adients a la commemoració, les paraules, amb l'afirmació real que l'estadística mostra que a Sant Cugat els robatoris, sigui a les cases, als comerços o al carrer, han disminuït en els darrers tres anys per l'acció dels Mossos i, òbviament, per la col·laboració amb la Policia Municipal. Els fets són que els lladres detinguts han passat per la Comissaria, després pels Jutjats de Rubí (per cert: quan tindrem uns Jutjats a Sant Cugat, senyors dels governs d'aquí i d'allà?) i després de passar una nit a la garjola han sortit al carrer amb càrrecs, però pendents de judici. En moltes ocasions, la majoria, individus/es que tenen antecedents considerables (llegia que un en tenia més de 50!) i la pregunta que em faig és: què es pensen que faran aquestes persones quan surtin al carrer després d'haver-los enxampat amb les mans en plena feina? Doncs tornar a fer el mateix al dia següent. Els fets.

La consellera de Cultura, l'Honorable senyora Natàlia Garriga, conciutadana nostra des de fa 16 anys (és a dir, una nouvinguda segons alguns conciutadans primmirats) declara en una entrevista que "Sant Cugat és un exemple de ciutat cultural" i, com ella, molta gent que viu a la ciutat o que la coneix des de fora, també ho afirma. Les paraules. Però malauradament a vegades els fets ens mostren que no és tan així. Ho vaig dir quan es va celebrar el darrer concert Ressons al Monestir, ho havia dit quan també al Monestir quan Camerata Sant Cugat feia el cicle de Música Sacra Coral i, ara, el dissabte passat, que va ser el primer concert, en el magnífic plantejament de Cambres Singulars, una proposta de concerts en diferents espais de la ciutat com són la Casa Aymat, el Centre d'Art Maristany, la Sala Clavé de la Unió Santcugatenca o el Centre Grau-Garriga d'Art Tèxtil Contemporani. El primer concert tenia una previsió d'aforament de 40 persones i n'érem 20, i els preus són assequibles. Els fets.

Em quedo finalment amb la notícia esperançadora que està en reconsideració el projecte Ragull Centre i que es mantindran els 181 pisos, amb 72 de protecció oficial i de lloguer, però no els 11 pisos d'alçada sinó, com ja apuntava jo en un anterior article d'opinió, amb més edificis i més baixos. Les paraules. Ara faltarà veure què demana Laboratoris Ferrer, propietaris dels terrenys, a canvi de consentir aquesta reclamació i clam de la majoria de veïns de la ciutat: una ampliació de la zona comercial i per tant reducció dels equipaments públics? Veurem quins són, definitivament els fets.

EDUARD JENER és crític cultural