Ja n'hi ha prou!


  • Comparteix:

eduard.jener

Eduard Jener

Crític cultural


Publicat: el 24/nov/21
Opinió
Més Columnes de l'autor
PDF

Demà dia 25 de novembre serà el Dia Internacional contra les violències masclistes. El dilluns i ahir, dimarts, es van fer a la Sala Clavé de La Unió les primeres 'Jornades contra les violències sexuals. Una mirada multidisciplinar' amb la participació de representants femenines de l'administració pública com el Govern de la Generalitat, amb la Secretaria de Feminismes, Montserrat Pineda, i municipals, amb l'alcaldessa, Mireia Ingla, així com advocades i psicòlogues especialitzades. La setmana passada la tinent d'alcaldia Núria Gibert presentava el Pla d'Igualtat, Feminismes i LGBTI de l'Ajuntament de Sant Cugat del Vallès 2021-2025, un document de 148 pàgines on es contempla exhaustivament diferents aspectes del problema i les possibles fórmules i accions per eliminar, d'una vegada per sempre, aquesta xacra social que sembla reduir les relacions humanes a l'animalitat més elemental.

Nolasc Acarín Tusell, doctor en Medicina, especialista en Neurologia, en el seu llibre 'El cerebro del rey' diu coses que ens poden fer pensar (la primera potser el mateix títol del llibre) que les solucions per eliminar aquest conflicte són gairebé impossibles d'erradicar totalment. "Psicologicament", diu, "es parla de l'instint de vida (eros) i instint d'agressivitat i mort (tànatos)" i quan exposa les arrels de la conducta diu que "tot allò que fem està dirigit a perpetuar-nos, a l'eficàcia biològica de forma directa o indirecta" i que "tota la vida anem a la recerca del plaer". Aleshores, si, com sembla, hi ha una ineludible recerca del plaer, això vol dir que aconseguir-ho sempre forma part d'una única manera de relacionar-nos, de viure?

Probablement, el doctor Acarín té raó quan ens diu que "l'organisme dels humans és exactament el mateix que han tingut els individus de la nostra espècie al llarg dels darrers 150.000 anys" però si aquests anys, jo em conformo amb els darrers 5.000, no han servit per controlar els sentiments i les emocions fins al punt de convertir en objecte del nostre plaer a nens i nenes petites i tota classe de dones de qualsevol edat mentre tinguin pits i vagina, és que no és veritat, com ja deien Eudald Carbonell i Robert Sala en un llibre que recomano, 'Encara no som humans', que ho siguem, perquè fixeu-vos que sempre sembla que quan parlem de la humanitat està present l'home i, en canvi, la dona és la subalterna i, això sí, imprescindible per la continuïtat de l'espècie perquè, com ja deia alguna feminista de l'època sufragista, si els homes també poguéssim parir el creixement de la humanitat no hauria sigut el que ha estat.

Perquè tal com deia Jacques Ruffié, antropòleg i humanista francès, "la pressió sexual serà àmpliament utilitzada per canalitzar, especialitzar i jerarquitzar la societat humana". El comportament d'alguns mascles actuals, tot i que hagin passat per les millors escoles i universitats i practicar religions de tota mena és capaç de forçar a la femella amb la força física superior que la natura l'hi ha concedit, a alguns, és clar, i com Ruffié explica, "mantenir-se a l'espera quan un altre home copula perquè la sentor de les secrecions l'estimula i fa cua per poder entrar en acció quan li toqui", o sigui que estem davant d'un tipus d'acció que respon a una resposta absolutament animal que només la societat ben estructurada, conscient de tot plegat i amb l'estructura precisa per evitar i castigar quan convingui aquesta mena de fets que només podem qualificar de punibles, i aquí, en aquest punt entrem en una altra contradicció aparent i que, en el fons, respon al mateix problema social que fins ara tractem i és l'aplicació de la justícia.

Necessitem ampliar el nombre de jutges i jutgesses, preparar i especialitzar adequadament aquest sector de la justícia perquè el que resulta inversemblant és que un cas de violació amb violència claríssimament demostrat suposi la durada de tot el procés de més de 2 fins a 6 anys, l'obligatorietat de fer fins a 4 o 5 declaracions dels menors o les dones víctimes en diferents espais començant pel pas per l'hospital (en alguns casos) i per la denúncia davant de la policia i, sobretot, veure's obligat o obligada a fer-ho, en alguns casos, davant del o dels homes culpables del fet criminal.

Jacques Ruffié en el seu llibre 'El sexo y la muerte' diu que "la riquesa de la humanitat resideix en la seva diversitat, a la vegada biològica i cultural". Doncs això mateix, donem suport a què aquesta diversitat existeixi en la plenitud de l'acceptació total i la recerca continua de la felicitat individual que ajudarà a construir la felicita col·lectiva. I diguem-ho alt i clar. Ja n'hi ha prou de violència masclista!

EDUARD JENER és crític cultural



  • Comparteix:

OPINA

Identifica't per comentar aquesta notícia.

Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.

Avís important

Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims

Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors

No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal

Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.