La dona que es volia vacunar immediatament

Víctor Alexandre

Víctor Alexandre


Publicat: el 17/des/21
Opinió| Columnes

Som al CAP de Valldoreix fent una cua curteta a la porta del darrere destinada a les persones que hem estat convocades per rebre la tercera dosi de la vacuna de la Covid-19. El procés és ràpid, perquè, a diferència de les dosis anteriors, no cal fer el quart d'hora d'espera posterior per si es produís cap reacció. Ni tan sols el fet que també posin la vacuna de la grip no suposa cap alentiment.

Tot va bé fins que una senyora que no s'ha vacunat mai munta un petit numeret a l'interior perquè es vol vacunar sense haver estat citada. L'infermer, molt amable, li explica que allà només vacunen persones a les quals se'ls ha donat dia i hora i que a la regió sanitària Metropolitana Nord, la vacunació sense cita per a primeres i segones dosis es fa en dos vacunòdroms de Barcelona: Fira de Barcelona i La Maquinista. Al primer, el més gran, es poden posar cent vacunes en dos minuts. La dona diu que no vol anar a Barcelona, insisteix que vol vacunar-se en aquell moment i allà mateix perquè d'aquí a pocs dies se'n va de viatge i necessita un certificat. L'infermer li torna a explicar que totes les persones que esperen per entrar han estat citades. Però ella no ho entén i continua exigint que la vacunin sense cita.

Les persones de la cua intercanviem mirades d'intel·ligència en silenci. Sabem que és molt difícil fer entendre una cosa a algú que no la vol entendre. La dona insisteix amb el seu viatge i pregunta literalment si serà per culpa de no poder-se vacunar que "s'haurà de fotre". L'infermer, magnífic en la seva flegma, li diu que sí que es pot vacunar, naturalment que sí, però ha d'anar als llocs habilitats per fer-ho sense convocatòria.

No hi ha res a fer. La dona, entestada a vacunar-se tant sí com no allà mateix, no pensa que forma part d'una col·lectivitat. Només pensa en el seu viatge i en la mandra que li fa baixar a Barcelona. La discussió, per tant, lluny d'avançar, es troba en aquell punt mort en què les dues parts no paren de repetir les mateixes coses amb diferents paraules. Ella, a més, ni s'ha girat per veure els efectes que la seva actitud està tenint en les persones que, d'acord amb el dia i l'hora concertats, esperen darrere seu. Noves mirades d'intel·ligència entre els pacients de la cua. 'Pacients', quin mot més adient per a l'ocasió.

Tractant-se d'una persona seixantina, és obvi que la senyora en qüestió ha tingut temps de sobres per vacunar-se. No va voler fer-ho quan li tocava i tampoc no va voler fer-ho a posteriori demanant cita o acudint a qualsevol dels vacunòdroms habilitats per atendre la crida que es va fer a la societat. Els vacunòdroms, inicialment, van tenir una resposta bastant bona però després l'assistència va davallar i el personal sanitari s'estava de braços plegats esperant que hi anés algú, raó per la qual es va decidir tancar-ne la majoria. Arribats aquí, denota egoisme voler que els altres et resolguin allò que tu hauries pogut resoldre per tu mateix quan et tocava. No ho vas fer per la raó que fos, d'acord. Per tant, ara és a tu a qui li toca adaptar-se al món en comptes d'exigir que el món s'adapti a tu.

Diu la dita que hi ha gent que només se'n recorda de santa Bàrbara quan trona. És ben veritat. L'infermer, òbviament, no es deia Bàrbara, però es veia igualment interpel·lat per la senyora seixantina pel sol fet de fer la seva feina, que era complir les normes. Va ser així com la senyora va marxar: tota empipada i tota convençuda que era víctima d'una gran injustícia, la gran injustícia de no poder veure satisfets els seus capricis.

VÍCTOR ALEXANDRE és escriptor i periodista